Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar

Estimeu-vos, animals inclosos!

Tota acció bona envers un animal és beneïda per Déu, Pare de tots
20/01/2013 a les 07:39
Llegeixo a l’Eclesiastès: “La sort dels fills de l’home i la de la bèstia van per un mateix camí; com mor un, així mor l’altre, homes i animals tenen el mateix alè, i la superioritat de l’home sobre la bèstia és no res perquè tot és vanitat.” La no-assistència a un animal en necessitat és una falta greu. En canvi, tota acció bona envers un animal és beneïda per Déu Pare de tots. El manament “estimeu-vos els uns als altres” escau també als animals. M’ensenyaren a l’escola de Bellcaire d’Urgell que la persona és un animal racional. Llevo el racional, i em quedo amb l’animal. Amb els anys he après que els governants són animals polítics. Trec el polític, i em trobo amb l’animal.    La primera obra de valor que AINA encomanà a l’artista Gemma Rufach fou el mosaic de sant Francesc d’Assís, envoltat d’ocells i amb la pregària de la pau com a pedestal. L’obra d’art ennobleix, avui, l’entrada de la casa de colònies. L’hoste d’AINA s’emmiralla en el sant d’Assís que estimava tota la Creació sense cap discriminació. Al Càntic del Sol de sant Francesc que els ainistes entonen a les misses, ens convida a respectar “la nostra mare la Terra, la nostra germana la Lluna i el nostre germà el Sol i a totes les nostres germanes les criatures!”. Sant Francesc se sentia germà, tant de tots els humans com de totes les bèsties. Germà Llop, anomenava el llop que li era company fidel. Sant Antoni de Pàdua predicava davant un auditori que passava d’ell. Es refugià a la platja. Es deia a si mateix: “si no m’escolten els humans que m’escoltin els peixos de la mar”. Aquests sortiren a escoltar-lo. Sant Martí de Porres donava de menjar a tots els animals del monestir, també a les rates i a les ratetes. Sant Antoni Abad, a qui dedico la meva agenda, el festegem aquest diumenge a Canillo. El sant del Porquet presideix aquest diumenge, a la plaça del Telecabina, la vianda de germanor i els encants solidaris. Durant tota la setmana el sant patró dels animals s’ha aixoplugat a la caseta d’Informació i Turisme on, els devots canillencs li han portat les seves ofrenes. Sant Antoni Abat fou el primer monjo del desert. L’admiro perquè del desert en féu un santuari de solitud, però no, d’aïllament. Resa la llegenda que tingué per dolça companyia un porquet. Conta la història que convidava un cop per setmana a compartir pregària i vianda els altres germans eremites. Aquest compartir li ha merescut el títol de mestre de la caritat. I les seves cartes escrites des de la interiorització del silenci influïren fortament en la conversió de sant Jeroni, de sant Agustí, de sant Martí de Tours... i de Carles de Foucauld.    L’Hble. Comú de Canillo i l’Església, fidels als usos i costums de la primera parròquia, convidem a imitar el sant, que té un altar dedicat a l’església de sant Serni i els llibres de confraria de sant Antoni als arxius parroquials. La benedicció dels animals a la plaça de Carlemany aplega el poble per a la pregària. Li supliquem la protecció sobre els animals. Els ainistes són feliços de tenir com a companys de colònies els animals de la granja. Els avis i les padrines es complauen en llegir El gran secret de la vaca bruna a les nétes i als néts. El capellà Guy Gilbert, Un prêtre chez les loubards, fundador de la Bergerie de Faucon, gràcies a l’amistat amb els animals, els joves agressius envers les persones s’humanitzen.    La meva Confident somriu amb la nostra festa en honor als animals. D’ells rebé la calefacció pel nou nat “mig mort de fred, nuet, nuet”. I sobretot perquè Canillo comparteix, un any més, la vianda amb els joves del món de la pobresa, i per a més inri, maltractats. La col·lecta dels Encants canillencs es destina a Música Para Vivir, Associación Judit Ribas, que treballa en dos dels barris més pobres de Managua, a Nicaragua, que són René Cisneros, amb la germanes Paz i María i en el barri del Recreo, amb la germana Ana María. La jove andorrana Mireia Clua està al capdavant. La música és un magnífic recurs per aconseguir canvis, i és mitjançant el seu aprenentatge que Música Para Vivir ajuda els infants i els joves a allunyar-se de la droga i la delinqüència. “Del proïsme en depèn la vida i la mort: si ens apropem al germà, ens apropem a Déu; però si fem caure el nostre germà, pequem contra Crist”, llegeixo als escrits de sant Antoni Abat.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477