Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar

Andorra, vista per Silví Thos i Codina

L’enginyer va fer un reconeixement sobre el terreny de la riquesa minera de les valls que
es concreten el 1885 en el llibre ‘Andorra. Reconocimiento físico-geológico-minero’
14/04/2011 a les 07:26
És a dir, que buscant informació d’un fet o d’un personatge et vénen a les mans altres fets o persones que no cercaves però que agraeixes i, com és el cas d’avui, que us faig arribar a vosaltres, lectors del Diari d’Andorra, perquè sapigueu com veia el vostre país un mataroní que es deia Silví Thos i Codina, enginyer de mines, que hi va estar a final del segle XIX i que va deixar escrit en un llibre el resultat de les seves investigacions professionals. L’any 1882 el Consell General d’Andorra invita Silví Thos i Codina a fer un estudi, un reconeixement sobre el terreny de la riquesa minera de les seves valls. Hi anà acompanyat del també enginyer Josep Marginat “en una ràpida excursió”, segons ha escrit, adquirint algunes dades sobre la constitució física i geològica de les valls andorranes i que pocs anys després, el 1885, fa públics. El llibre es titula Andorra. Reconocimiento físico-geológico-minero, que en una segona edició fou revisat i corregit per l’autor. Quasi 130 anys després d’aquella anada de Silví Thos a Andorra m’ha semblat d’interès recuperar alguns fragments que ens permetran veure quina era la seva opinió d’Andorra com a tècnic però també com a persona, doncs bo i l’asèpsia d’un professional, basat en dades objectivables, el seu llibre traspua un interès més ampli, com podreu valorar vosaltres mateixos. Hem de dir que aquest llibre, escrit en llengua castellana, el va dedicar al bisbe de la Seu d’Urgell, reverendíssim Dr. Salvador Casañas, príncep sobirà de les valls d’Andorra amb el “degut tribut de veneració i afecte”. En primer lloc, Silví Thos defineix la situació geogràfica d’Andorra entre França i Espanya i diu (traduït del castellà, que és com està escrit el llibre): “Excepte d’una petita porció del territori que dóna les seves aigües a França, el Principat d’Andorra es troba enclavat en els vessants espanyols de la serralada pirenaica.” Seguidament, fa esment a les zones amb assentament humà i diu: “Les valls, única part del país habitada, es troben rodejades d’elevades muntanyes que ofereixen vessants molt ràpids i són en general molt estrets i profunds en tota la seva extensió [...]. Als voltants d’Andorra la Vella, capital del Principat, es desenvolupa, gràcies a la confluència de les dues ribes, de Canillo i d’Ordino que passen per allí a constituir el corrent únic del Valira. [...]. És aquesta, en efecte, una deliciosa vall de muntanya, coberta de bells prats i espessos boscos, per entre els quals ixen les agrisades penyes granítiques i les negroses masses de pissarres i de quars, esquitxats de pobles i masies que en forma d’amfiteatre s’estenen al voltant del riu els marges del qual festegen alegres hortes i frondoses alberedes i enriquint amb multitud de fons d’excel·lent aigua potable, a més d’altres sulfuroses, termals, que és de lamentar estiguin quasi abandones per complet.” Apartant-se de la investigació científica, Silví Thos ens dóna una explicació de l’origen de la famosa dita catalana d’haver anat “De la Seca a la Meca i les Valls d’Andorra”, quan diu que és indicació d’haver viatjat molt i per llocs apartats. I que la Seca i la Meca són noms de castells andorrans. Més endavant s’estén en la població d’Andorra i diu que a l’any 1838 hi havia 3.600 habitants, que el 1849 eren uns 4.000 i que en l’actualitat (1882) són 5.800 repartits en els 52 pobles repartits en les sis parròquies de la manera següent: –Andorra la Vella, 5 pobles i 1.400 habitants. –Canillo, 12 pobles i 1.200 habitants. –Encamp, 5 pobles i 600 habitants. –La Massana, 10 pobles i 700 habitants. –Ordino, 10 pobles i 900 habitants. –Sant Julià de Lòria, 10 pobles i 1.000 habitants. També descriu els cims més alts i que són el pic del Comapedrosa (3.011 metres); puig de l’Estanyó (2.960), puig de Rialp (2.903), coll de Valldaigua (2.840), puig Alegre d’Envalira (2.812) i el pic de Casamanya (2.770). El llibre Andorra acaba fent una valoració de la situació política del Principat que qualifica de peculiar dins l’escenari europeu, “que ha permès a un poble de senzills pastors sostenir dignament la seva neutralitat i la seva independència, fins i tot enmig de les enconades lluites entre França i Espanya, amb les quals i sobretot amb l’última amb la qual tan íntimament està lligada fent bo el lema, semblant al de la nació belga, Virtus unita fortior”. Finalment, s’hi pot veure un plànol o croquis geològic de les valls d’Andorra.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477