Carrers sense nom de dona

Els noms de les vies públiques del país reflecteixen un valor fonamental de la història del Principat, i molts plasmen una simbologia d’identitat i de reconeixement nacional. No obstant això, darrere de les nomenclatures urbanes hi ha amagada una preocupació de diversitat i inclusió que fa referència a la carència de noms femenins. En aquesta línia, només hi ha aproximadament una vintena de carrers i places que porten nom de dona a tot el país.

Si s’analitza per parròquies, a Sant Julià de Lòria només hi ha un carrer que disposi d’un nom femení, l’avinguda Verge de Canòlich. A la parròquia veïna, cal destacar que a tot Andorra la Vella hi ha un total de 154 noms de carrers, places i vies, de les quals a penes onze tenen nom de dona. El cas d’Escaldes-Engordany no varia gaire més, ja que solamentse’n comptabilitzen vuit, i a Encamp consten tan sols dues vies amb denominació femenina.

Tanmateix, la voluntat dels comuns és compensar aquesta desigualtat a través de la incorporació de noms femenins en les noves vies urbanes, places i espais públics. En els mandats passats, alguns van engegar un compromís a favor de la igualtat referent al tema i la intenció és mantenir aquesta promesa.

De la mateixa manera, sorgeix una altra problemàtica i és la manca de coneixement d’alguns noms representatius en les vies urbanes. Posant el focus en algunes figures femenines, probablement no es coneix la història d’Isabelle Sandy, una autora i periodista francesa que va visitar el país amb la intenció de redactar un article sobre els contrabandistes i que va acabar escrivint novel·les referents inspirades en Andorra. Segurament també poc se sap sobre la figura d’Arnaldeta de Caboet, que va ser la primera pubilla d’Andorra durant el segle XII i cònjuge del vescomte Castellbò. Ni que Mercè Bonell Bertran va ser la primera consellera general d’Andorra als anys 80.

No obstant això, hi ha els casos com el de Lídia Armengol i Antònia Font Caminal que s’han adquirit per voluntat familiar.