Missió secreta per les actes robades

Un síndic, un historiador i el director de la policia travessaven la frontera del Runer avui fa una setmana amb una missió: recuperar el llibre d’actes del Consell General dels anys 1743-1864, robat fa gairebé un segle. De pel·lícula d’espies, o de potencial novel·la, com qualificava en petit comitè el síndic, Carles Ensenyat, la petita aventura juntament amb Jordi Guillamet i Bruno Lasne, de camí a la Seu, d’on van tornar amb el volum sostret en una bossa de plàstic. Poc glamur, però sí molta efectivitat per completar definitivament la sèrie ininterrompuda d’actes del Consell des del 1589 fins a l’actualitat, i que tenia un buit de cent vint anys que, valgui la redundància, ja és cosa del passat.

Aquest és, tanmateix, el tercer acte d’una obra que comença amb l’inici de la legislatura i la voluntat de la Sindicatura Ensenyat-Codina d’oferir al públic la transcripció de les actes del Consell General des dels orígens de la institució, un remot 1289, fins a temps recents. Gairebé deu mil actes que expliquen amb detall la història de la institució i, per extensió, també del país.

Si no abans, des dels anys setanta, amb la reorganització dels arxius, hom era ben conscient que mancava un volum amb més d’un segle d’actes, la sostracció del qual s’hauria produït entre els anys vint i quaranta de la passada centúria. I farà cosa de mig any, al cap d’un mes i escaig de jurar el càrrec, Eduard Navarro, bon amic d’Ensenyat, li va fer arribar un missatge de part d’un advocat urgellenc: “Tinc uns clients que diuen tenir el llibre.”

Començà aleshores el procés per recuperar les actes robades. Els anònims clients esperaven una compensació econòmica –tot i que no van posar mai cap xifra sobre la taula–, però des del Consell se’ls va recordar que incorrien en un delicte greu. La resposta inicial va ser taxativa: si no hi ha diners “no el recuperareu mai”. Però a poc a poc van anar entrant en raó aplicant “psicologia fina”, segons Ensenyat, per bé que hi havia el risc que els anònims detentors del volum sostret optessin per vendre’l a un tercer i en perdéssim la pista per sempre.

Això va fer decidir finalment els síndics de posar una denúncia a la policia, i amb aquest gest l’endemà mateix van acabar cedint i fent entrega del volum a canvi de romandre en total anonimat. De fet, a hores d’ara, només l’advocat de la Seu coneix la seva identitat, i des de Sindicatura estan pràcticament segurs que qui el tenia no va ser l’autor material del robatori, potser com a molt els hereus o uns compradors posteriors. Un enigma per resoldre que donarà peu a tota mena de confabulacions.

La resta de la història ja la saben: un síndic representant la institució propietària, un director de la policia representant l’autoritat i un historiador per validar-ne l’originalitat i la integritat travessant la frontera en missió secreta i ahir tot just revelada.

UN PERÍODE COMPLEX

Amb el llibre a la mà podrem conèixer més i millor la història d’Andorra en moments convulsos en els quals la sobirania del país va penjar d’un fil. Sense anar més lluny, a la primera meitat del segle XVIII Felip V havia plantejat l’aplicació del Decret de Nova Planta al país, com a Catalunya, situació que hauria suposat posar el punt final a cinc-cents anys d’una Andorra sorgida dels Pariatges. Encara que finalment els andorrans es van deslliurar de l’homogeneïtzació borbònica, el pànic va deixar petja, d’aquí que el Consell fes l’encàrrec a Fiter i Rossell d’elaborar el cèlebre Manual Digest, que havia de compilar els privilegis i costums de les Valls per garantir-ne la independència i convertir-se en un manual per al bon govern. I, de fet, el llibre d’actes recuperat comença el 1743, cinc anys abans de la finalització de l’encàrrec.

El volum d’actes genera moltes expectatives entre els especialistes, que també esperen trobar-hi apunts sobre la Revolució Francesa i el guillotinament del cosenyor del nord, Lluís XVI; del Decret de Napoleó de 1806; les concessions per obrir cases de joc, o sobre la crisi prèvia a la Nova Reforma... Amb la missió complerta, ara queda tot a mans de l’Arxiu i dels historiadors.

DELME O ELS MORTS FORA DEL CEMENTIRI

El llibre d’actes recuperat permetrà posar llum a moments crucials d’una època força complexa. Entre d’altres, els anys en els quals els andorrans i el Copríncep episcopal no es posaven d’acord amb relació al pagament del delme en espècie, fet que va generar certa revolta dels habitants de les Valls (i alerta que no va ser l’última del segle XIX). El resultat: des de Palacio es va prohibir als andorrans d’enterrar els seus morts als cementiris, sense cap mena de dubte un càstig sever en aquell temps!