Europa accepta les quotes

La Unió Europea ha acceptat mantenir un sistema de quotes i de verificació dels antecedents penals en la negociació sobre la lliure circulació de persones. Així ho van explicar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, en una trobada amb els mitjans de comunicació per informar sobre els avenços de les negociacions per a l’acord d’associació amb la UE. “Ja no es discuteix que tindrem un sistema de quotes i també es dona per fet que hi haurà un sistema de verificació dels antecedents penals”, va avançar Riba, que va afegir que “es mantenen les mesures de la policia administrativa”, és a dir, la denegació d’entrada, foragitaments i expulsions. L’annex encara no està tancat, però “està molt avançat”, van indicar els dos responsables polítics. 

En aquesta línia, Espot va detallar que “passarem a un nou sistema de quotes” pel qual caldran modificacions legislatives i “comptarem amb un període transitori de dos anys per poder-les fer”. Per tant, durant els dos primers anys d’aplicació de l’acord el sistema es mantindrà tal com el coneixem ara i després “se simplificarà i només hi haurà tres quotes: les de residència i treball, les de residència i les dels temporers”. Cal tenir present que el canvi només afectarà treballadors comunitaris i que, per tant, per als extracomunitaris, que representen el gran gruix de temporers, el mecanisme serà l’actual. 

Espot va apuntar que ja s’han “preacordat els valors per establir les quotes” que seran de “mínims” tants per als treballadors actius, com per als passius i els temporers, i es podran ampliar “si Andorra ho necessita”. La proposta és similar al sistema que actualment té Liechtenstein, va exposar Riba, però el percentatge es calcularà de manera diferent, ja que es tindrà en compte la mitjana de treballadors dels últims deu anys en el cas dels actius i dels temporers i de cinc per als passius “per tal d’evitar estar subjectes a grans variacions”. Quedaran fora del sistema de quotes els fronterers. “Hem renunciat a aquesta quota en el marc de les negociacions”, va exposar Espot, que va deixar clar que igualment estaran sotmesos a uns “controls”, de manera que “no es podran establir aquí de forma desordenada”. Probablement “s’hauran d’inscriure”, va avançar el líder de l’executiu, tot i que aquesta qüestió “encara s’està estudiant”. 

Pel que fa a la verificació dels antecedents penals, Europa ha acceptat que es demani una declaració jurada als treballadors. A partir d’aquesta base, es farà un control aleatori “sense que s’hagi fixat un percentatge”, va matisar el cap de Govern. Per a professions sensibles, que encara s’estan acabant de llistar, però que inclouran sanitat, educació, professions liberals i sector financer, els controls seran sistemàtics. “És una solució assumible i el percentatge de persones que no quedaran subjectes al control és molt baix”, va dir el líder demòcrata, que va confirmar que seran les empreses les que demanaran els penals. També sota el concepte d’ordre públic es mantindran les mesures de policia administrativa. “Serà un acord més restrictiu que el que s’aplica a altres estats membres”, va explicar Espot. 

Sobre la voluntat de demanar un nivell mínim de català per obtenir el permís de residència i treball, els dos responsables polítics van deixar clar que no suposarà cap problema perquè ja hi ha altres països de la UE que ho fan i perquè “no és discriminatori”. És a dir, que es demanarà a tothom sense diferenciar si és un treballador comunitari o no.