treball en comissió

El preacord entre DA i PS serà la base per a la reforma de les pensions

Demòcrates entén que no té sentit començar de nou la feina i vol mantenir els acords tancats la legislatura passada amb els socialdemòcrates

Un padrí es passeja pels carrers del Principat.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La comissió parlamentària destinada a estudiar la reforma de les pensions es reprendrà aquesta legislatura amb el preacord que DA i PS van tancar la passada legislatura com a document base. Malgrat que en aquest nou curs polític hi ha dues noves formacions al Consell General, els Demòcrates consideren que no té sentit tornar a començar de zero després de tota la feina que es va fer durant la legislatura passada, amb un molt bon ambient entre els responsables demòcrates i socialdemòcrates, segons van indicar les fonts consultades. A més, els demòcrates també van destacar que la feina feta fins ara va comptar també amb la participació dels agents econòmics i socials i que, per tant, s’ha d’aprofitar. Aquesta premissa va ser, de fet, la condició posada pel PS per participar en el pacte d’Estat, tal com va avançar la president del grup, Judith Salazar, per no perdre el treball fet durant mesos. En concret, de la vintena de punts a tractar sobre la reforma, DA i PS van arribar a una entesa amb una majoria d’aspectes, deixant encara per debatre els més polítics i, per tant, els que més divergències creaven. Ara, a més, se sumaran a la comissió nous actors polítics de la mà de Concòrdia i Andorra Endavant, que hauran de posar-se al dia sobre la feina ja feta i, evidentment, també voldran posar el seu granet de sorra en la discussió.

Des d’Andorra Endavant, per exemple, la consellera Carine Montaner va avançar que “no som gaire partidaris del que s’ha fet” i que, al seu entendre, cal buscar “altres vies”, que passarien per “diversificar l’economia” i generar “creixement econòmic” per tenir “més diners” a les arques de l’Estat. Tot plegat combinat amb una planificació d’estalvi i que “l’Estat pogués fer una injecció de diners” i fer sostenibles les pensions. Des de Concòrdia, en canvi, encara no es manifesten sobre el seu posicionament en base als preacords de la legislatura passada perquè primer volen estudiar-se amb deteniment la documentació. En tot cas, l’objectiu de DA és teixir conscensos per poder tirar endavant una reforma tan important com aquesta amb la màxima legitimitat possible.

PREACORD

En concret, quan es va acabar la legislatura, el Consell General estava esperant el càlcul de diferents escenaris en relació amb la reforma de les pensions que tant la majoria com el PS havia predefinit en comissió. Entre altres qüestions, el full de ruta amb el qual treballaven plantejava traspassar entre un 4% i un 6% de la branca general a la de jubilació i assumir, via impostos, el finançament restant a la part de sanitat. Els experts estaven valorant l’impacte que tindria sobre el sistema passar un 4%, un 5% o un 6% i a partir d’aquest resultat s’havia de definir el percentatge exacte.

En una reunió que van mantenir els consellers el setembre de l’any passat, es va acordar un increment de cotització de la branca de jubilació d’un 5% per tal d’arribar així, aproximadament, a un 10% més de contribució entre el traspàs i l’augment. Calia encara definir quin percentatge d’augment assumiria l’empresa i quin el treballador. Pel que fa al calendari, els càlculs s’havien de fer preveient un agument de la cotització de 0,5 punts cada any durant els propers 8 i 10 anys.

El document també fixava un augment de l’edat de jubilació a 67 anys de manera gradual. Per això es va encarregar als experts que calculessin preveient un augment de l’edat per retirar-se a raó de tres mesos per any. Es volia introduir factors correctius per als treballs més durs. La comissió també estava d’acord que la pensió mínima ha de ser igual que el salari mínim i que la pensió màxima havia de ser equivalent a 2,5 vegades el sou mínim. Les xifres són en cas de tenir una carrera professional completa i en la definició d’aquest concepte és on majoria i PS discrepaven. Els socialdemòcrates consideraven que la carrera laboral completa equival a haver cotitzat 37,5 anys, mentre que DA proposava que sigui a 42 anys. Per això s’ha acordat veure l’impacte d’una i altra proposta.

El curs polític es va tancar, però, sense debatre el resultat de l’informe encarregat als experts.

LA CASS INSISTEIX EN LA URGÈNCIA

La CASS insisteix que la revisió del sistema de pensions ja no es pot ajornar més. Així ho va deixar clar de nou Montserrat Capdevila, aleshores presidenta del consell d’administració de la CASS a mitjans del mes passat tot asseverant que “la reforma s’ha de fer sí o sí aquesta legislatura”. Capdevila va remarcar que aquesta qüestió és quelcom “prou transcendental” perquè es faci un pacte d’Estat. Una proposta que el cap de Govern, Xavier Espot, ja ha traslladat a tots els grups parlamentaris.

tracking