Fiscalitat i pensions tensen el debat

Una visió dels reptes de país compartits amb receptes diferents. Són els ingredients imprescindibles per a un debat que els mateixos protagonistes van qualificar de carregat de passió i energia, en què es va constatar, un cop més, que el partit que porta 12 anys al Govern i l’oposició tenen propostes radicalment diferents. A la tan erosionada discussió de l’habitatge, Europa i l’avortament, hi ha dos àmbits que van evidenciar que les diferències són més àmplies: la fiscalitat i el futur de les pensions.

Les dues de gran impacte a la vida dels ciutadans i que Demòcrates i PS SDP + volen encarar amb fórmules diferents. Va ser sens dubte un dels moments àlgids del cara a cara a Diari TV entre Xavier Espot i Pere López, en quatre blocs en què es va evidenciar que el candidat taronja defensa el seu llegat i el programa per a la nova legislatura, mentre el que el socialdemòcrata no va reconèixer cap “èxit” de l’executiu, al qual va culpar dels mals de l’Andorra d’avui.

Pensions. La llum està vermella des de fa temps. Com va recordar Espot “a la dècada del 2030 ja no tindrem diners per pagar les pensions”, titllant les mesures socialdemòcrates d’impopulars “perquè els treballadors s’hauran de rascar la butxaca”. El candidat de DA va preguntar a López d’on pensa treure els 150 milions d’euros per finançar la sanitat pública si es fa un traspàs dels diners de la branca sanitària per a les jubilacions. “S’hauria de triplicar l’impost de societats o l’IRPF, no és factible.”

El candidat de PS SDP +ho va rebatre. Va assegurar que segons els seus càlculs es poden recaptar “125 milions” amb diferents accions, fent tributar els dividends, un quart tram de l’IRPF i gravant els turistes. “Ja em passarà el números”, li va etzibar irònicament Espot. Evidentment els desacords es van veure també en l’edat de jubilació i les cotitzacions, que per a Demòcrates cal modificar de manera progressiva i sense que afecti de la mateixa manera tothom, mentre que el PS vol mantenir-la als 65 i “ser més generosos amb les jubilacions anticipades”. El líder taronja va mencionar la proposta de la CASS com un full de ruta a seguir, però no literalment, de manera moderada. “Plantejar un increment del 10% de la cotització ara és inviable, és un escenari a molts anys vista, i s’ha de fer de forma consensuada”, va dir.

L’altra enganxada del debat va ser a compte de la política econòmica i social. Espot es va apressar a enumerar la feina feta: “Pujada del salari mínim; transport gratuït; revisió dels sous de manera esglaonada; menys temps de residència per accedir a ajudes, i ajuts a la calefacció.” I l’objectiu: “Salari mínim que sigui el 60% del salari mitjà.”

El candidat de l’aliança d’esquerres va manifestar que l’executiu “no ha sabut combatre la inflació” i va insistir en l’IGI del zero per cent per a aliments i productes bàsics, i la reducció per a productes de la llar i per a les mascotes i els culturals. Espot va replicar posant l’exemple espanyol, on els beneficiats són “les rendes més altes, perquè l’IGI és l’impost més antisocial”. Per a López, en canvi, no gravar els dividends o més el ingressos més alts és un “error”.

Calenta va ser també la part dedicada a l’avortament. Espot va augurar que la legalització suposaria “el trencament de l’estructura constitucional i hauríem de transitar cap a una república, deixant de gaudir de tots els avantatges que suposa aquest model en les relacions amb Espanya i França”. El candidat taronja va apostar per la despenalització i per avançar cap al “rescabalament econòmic”. López, en canvi, no va veure cap impediment a aconseguir una legalització sense la benedicció “del Vaticà” i va lamentar que “ha faltat voluntat política perquè hi ha maniobra per fer-ho”.

Habitatge va ser una repetició del debat que s’ha produït durant la campanya. Un defensant la feina feta i l’altre acusant d’haver aguditzat el problema, i sobre Europa, López va acusar Espot d’“amagar” informació i de posar en perill el sector financer, fet que Espot va negar rotundament, i va apuntar que sempre ha dit la veritat, “però si algun document és confidencial i no afecta directament Andorra he de mantenir el compromís”. Un debat tens i respectuós. Buscar coincidències no era el guió.