Reportatge

Un andorrà per Lisboa

Joel Samper és un dels investigadors becats per la Fundació ‘La Caixa’. Està cursant un doctorat sobre ciberseguretat a Portugal.

Joel Samper va néixer a Andorra i va estudiar telecomunicacions a Barcelona.J. S.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Fundació La Caixa ha atorgat un centenar de beques de doctorat i postdoctorat a investigadors perquè duguin a terme els seus projectes en universitats i centres de recerca d’Espanya i Portugal. Entre els becats, hi ha un ciutadà andorrà. El seu nom és Joel Samper, té 42 anys, i actualment està cursant un doctorat en ciberseguretat a la Universidade de Lisboa, a Portugal.

“És complicat fer recerca i mantenir-te a tu mateix. Per això són tan importants les beques”, reivindica Samper, fent especial èmfasi que allò que estudien ell i els seus companys “són coses que després repercuteixen directament en la societat”. El becat va estudiar primària, secundària i batxillerat al Principat i, en acabar, va marxar a la ciutat comtal per estudiar Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Pompeu Fabra. Va cursar els quatre anys de carrera i va tornar a Andorra, on va romandre 14 anys en una empresa de telecomunicacions. “De sobte vaig entrar en la crisi dels 40 i vaig decidir que volia fer quelcom més amb la meva vida”, confessa. Primer, va aconseguir una beca per estudiar un màster a Nova York gràcies al Programa Fulbright i, un parell d’anys després, ha aconseguit una altra beca per fer el doctorat a Lisboa.

LASIGE és el nom del centre de recerca on ha estat destinat Samper, i la seva investigació se centra en el desenvolupament de mètodes d’intercanvi d’imatges i vídeos a través d’aplicacions de missatgeria i cites per telèfons mòbils que ofereixin un nivell de seguretat més alt. L’enginyer conta que el doctorat és com una feina qualsevol. Cada dia es lleva ben d’hora i passa la major part del temps a l’oficina amb els diferents investigadors amb qui treballa, llegint, escrivint, discutint, estudiant... Es reuneix amb el seu supervisor per analitzar els avenços del seu estudi i, de tant en tant, troba temps d’assistir en alguna conferència o taller.

“Soc conscient que la meva és una trajectòria atípica. Tinc 42 anys i molts dels meus companys són persones més joves que estan fent el màster o doctorat just després de la carrera”, explica Samper. Tanmateix, aquest no és cap obstacle per a ell. Afronta amb positivitat i energia els tres anys de doctorat a Lisboa que té per davant, però manifesta que quan acabi potser tornarà a Andorra. “Tinc la il·lusió de tornar. És el lloc on he crescut i m’agrada mantenir els vincles”, conclou.

tracking