51 pacients amb covid persistent

Avui fa tres anys es decretava el confinament de la població per evitar la propagació del desconegut SARS-CoV-2. Han passat 36 mesos i segons l’actualització de la setmana passada en aquest període s’han comptabilitzat 47.898 casos; 47.707 han estat altes i en 159 la persona afectada no ha pogut superar la infecció i s’ha mort. El virus s’ha normalitzat –les dades de dimecres passat eren de 16 casos actius i cap hospitalització–, però el sistema sanitari registra 51 casos de persones que han estat diagnosticades de covid persistent perquè presenten simptomatologia setmanes després d’haver donat positiu. De fet, segons la informació facilitada pel director assistencial de l’hospital, Marcos Gutiérrez, es tracta de pacients que corresponen “majoritàriament” a contagis produïts durant la primera i la segona onades de la pandèmia, entre el 2020 i el 2021. La patologia més freqüent, afegeix Gutiérrez, és la fatiga persistent, simptomatologia respiratòria i digestiva. També es dona afectació en la salut mental, amb trastorns com ansietat o depressió i dolors osteomusculars. I ja més minoritàriament cefalees, afectació cardíaca o malalties autoimmunes sistèmiques.

Fa un any el Govern va donar els resultats d’una primera enquesta que volia conèixer l’abast de la covid persistent, demanant a persones contagiades si tenien símptomes compatibles amb l’afecció 12 setmanes després. D’aquell estudi van sortir 35 casos, i el director assistencial de l’hospital va recordar que la població té encara accés a l’enquesta sobre detecció de la patologia a través de l’app de Salut. És l’atenció primària, a través del metge referent, la que segueix aquests pacients, excepte “en els casos més complexos o que poden presentar més complicacions” que hi ha derivació a l’especialista, “que pot abordar el símptoma més important o incapacitant”.

TRES ANYS DESPRÉS
La covid persistent és una de les conseqüències d’una patologia que al final “no s’ha comportat de manera tan anòmala”, constata la doctora Mireia Garcia, de l’àrea de vigilància epidemiològica del ministeri. “Té les seves particularitats, ha mutat molt i ens hi hem hagut d’anar adaptant, però al final potser és el que hauríem esperat”, continua Garcia. Però tres anys enrere va ser necessari ser contundent per frenar una malaltia carregada d’incògnites. “Era un virus nou, ningú no hi tenia immunitat, se’n desconeixia la simptomatologia... Es van haver de prendre mesures de manera molt dràstica per controlar i protegir els qui tampoc no sabíem que eren més vulnerables”, explica la metgessa.

Avui tanca l’stop lab del passatge d’Europa de la capital. L’evolució a la baixa de la malaltia ha suposat també l’evolució dels dispositius associats, també insòlits fins a l’esclat de la pandèmia. “Hem anat adaptant les actuacions a les necessitats del moment i amb els casos que tenim, la situació epidemiològica no justifica segons quina eina”, argumenta Garcia. I és que el SARS-CoV-2 ja s’ha diluït entre la resta de virus. “L’hem inclòs en la vigilància de tota la resta de virus i anem monitorant el seu comportament”, assenyala. La qüestió és tenir un control sobre l’evolució: “ha agafat el seu lloc entre els altres virus, als quals ja estàvem acostumats, ara el SARS-CoV-2 en forma part però si continuarà així o no, no ho sabem”.

I en aquesta nova normalitat, tenir covid no difereix de tenir grip o altres virus respiratoris, s’han acabat els aïllaments i quedar-se a casa està indicat si el contagiat es troba malament. Per això “s’han fet menys proves específiques o no ens arriben al sistema perquè hi ha qui se les fa a casa. Tampoc no és que estigui indicat fer-les en aquest moment perquè l’actuació tampoc no canvia”. Com menys proves, menys diagnòstics, però una evidència d’aquest hivern és que hi ha hagut molta incidència de virus. Una de les explicacions és conseqüència de les mesures de protecció que s’arrossegaven, en aixecar-les comença la circulació viral “i com que no vam tenir contacte amb els virus, aquesta immunitat, diguem, no estava tant al dia”. Fa un parell de setmanes arribava el pic d’una segona onada de grip, per exemple.

Quant a les barreres per als contagis, la mascareta “és una gran aliada”. Per això “és possible que hagi vingut per quedar-se”, considera Garcia. Això sí, en funció del moment. Una eina a emprar quan hi ha més circulació viral. “És una bona mesura, i ho ha demostrat”, defensa. Aprenentatges d’una pandèmia que ha quedat enrere.