La sala civil del Tribunal Superior considera que tant la mare com el pare d’un menor d’edat han de pagar el seguiment psicològic del fill destinat a avaluar la seva relació amb el progenitor, en la proporció del 60% el pare i el 40% la mare. Tot plegat, a fi d’avalar l’increment de visites amb el pare en el marc del règim de guarda i custòdia.
La mare va presentar un recurs en considerar que les despeses havien de ser sufragades exclusivament pel progenitor, ja que el distanciament existent només era atribuïble al pare, sense que ella hagués de participar en la despesa. De manera subsidiària, demanava que s’establís la proporció del 80% el pare i el 20% la mare, indicant que ella tenia menys recursos econòmics.
El TS denega el recurs i confirma que la mare ha de satisfer el 40% del cost del psicòleg perquè és necessari per al desenvolupament integral del menor.
