Estrasburg rebutja una demanda per un bloqueig de comptes

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat una demanda de G.Mcontra Andorra pel bloqueig de comptes bancaris que el demandant tenia al Principat. La demanda es refereix a una al·legació segons la qual un jutge instructor no va adoptar les mesures cautelars adequades en relació amb productes financers que apareixien en tres comptes bancaris gestionats pel demandant que havien perdut el seu valor.

En aquest sentit, el sol·licitant era gestor de tres comptes bancaris oberts en un banc andorrà, dos dels quals pertanyien a membres de la seva família i un altre a una societat comercial panamenya. Quan van tenir lloc els fets, l'octubre del 2010, G.Mtreballava en la gestió d'actius financers per la qual cosa se sospitava que tingués informació privilegiada per part d'un particular, motiu pel qual, el sol·licitant i els seus familiars van ser objecte d'unes diligències prèvies.

Així, un jutge instructor va ordenar cautelarment la congelació dels tres comptes bancaris per la raó que hi havia indicis racionals de la comissió de l'esmentat delicte. Els familiars es van oposar a la congelació dels seus béns i van sol·licitar, alternativament, el tancament d'operacions de risc, la venda de les seves accions o l'exercici de les opcions oportunes per preservar els fons, però el jutge ho va rebutjar i va ordenar el dipòsit de numerari o dels productes financers afectats a l'Autoritat Financera Andorrana (AFA).

Els membres de la família del demandant van apel·lar la decisió i van demanar el tancament de les úniques posicions de risc dels comptes bancaris. A més, es van oposar expressament a la liquidació dels productes financers que figuren en els tres comptes i van expressar el desig que la mesura de congelació dels comptes es mantingués i no es presentés cap número a l'AFA. Així, el Tribunal de Corts va autoritzar el tancament de les posicions de risc dels comptes. El 17 d'octubre de 2017, el jutge d'instrucció va decidir classificar el procediment sense seguiment i aixecar la congelació d'aquests comptes.

Descontents amb la manera en què la justícia havia portat el procediment penal que els afectava, el demandant, dos membres de la seva família i una societat comercial de Panamà van iniciar un procediment contenciós-administratiu per a l'exercici de la responsabilitat de l'Estat. Els titulars dels comptes bancaris demanaven el reconeixement d'un error judicial i d'un funcionament anormal de la justícia, i una indemnització, d'una banda, per danys econòmics i, per una altra, per una pèrdua de valor dels seus actius bancaris. El sol·licitant, per part seva, no sol·licitava una indemnització per danys econòmics en relació amb els comptes bancaris bloquejats, sinó que es limitava a demanar una indemnització per danys morals i el mal moral i el mal econòmic. A més del reemborsament dels honoraris d'advocats i de les despeses de viatge i d'allotjament a Andorra que havia pagat.

El Superior va rebutjar la demanda considerant que no hi havia hagut cap error judicial ni funcionament anormal de la justícia i els interessats van presentar un recurs d'empara davant del Constitucional per la decisió del Tribunal Superior que consideraven irracional (violació del dret a un judici equitatiu). A més, consideraven que des del moment en què els béns afectats s'havien trobat sota control judicial a partir de 2010, atribuïen la responsabilitat de la seva pèrdua de valor a les jurisdiccions nacionals, que, consideraven que no havien adoptat mesures conservatòries menys perjudicials i van acusar els tribunals nacionals no sols de romandre inactius, sinó també d'haver comès un error d'apreciació, considerant que haurien d'haver nomenat, per exemple, un administrador encarregat de la conservació dels béns en qüestió, o de decidir la liquidació d'aquests, en lloc d'una decisió de congelació. Van sostenir que, en qualsevol cas, les escasses mesures que s'havien adoptat eren mesures tardanes.

En aquest sentit, el Tribunal Constitucional va rebutjar el seu recurs d'empara l'11 de novembre de 2019 i sospitant que els interessats presentessin un recurs de súplica, va declarar-lo inadmissible el 9 de desembre de 2019. Així, el Govern afirmava que, com a no propietari dels comptes bancaris, el sol·licitant no podia reclamar el pagament d'una indemnització per la pèrdua de valor dels productes financers afectats. El demandant ho discuteix explicant que ha estat autoritzat pels seus parents a representar-los davant el Tribunal. El qual assenyala que el sol·licitant es queixa de la congelació dels comptes bancaris que gestionava per compte de tercers, però no veu com això ha afectat de manera efectiva els seus drets en el procediment penal en el qual estava implicat i planteja la qüestió de l'aplicabilitat.

Així, el Tribunal considera que el demandant ha de poder demostrar que ha "experimentat directament els efectes de la mesura" i que, per tant, ha d'existir un vincle prou directe entre el sol·licitant i el mal que considera haver sofert a causa de la suposada violació. En aquest cas, el Tribunal considera que les mesures que el demandant es queixava no l'han afectat directament, ja que els fons congelats pertanyien a altres membres de la seva família i a una societat comercial panamà la relació de la qual amb el demandanti/ola seva família és desconeguda del Tribunal i que el fet que hagi gestionat el patrimoni de la seva família i de la societat comercial panamenya no és suficient perquè es pugui emparar de la qualitat de víctima. Per tant, el sol·licitant no pot pretendre haver sofert cap mal econòmic i les mesures en qüestió no han tingut un efecte directe en els seus drets. D'altra banda, el Tribunal assenyala que l'interessat ha introduït la sol·licitud com a "requeridor" i no com a "representant" dels membres de la seva família pròxima ni de la societat comercial panamenya per això no pot doncs pretendre actuar com el seu representant o mandatari. Per tot això, el Tribunal conclou que el demandant no té qualitat per aixecar en nom i en nom dels seus parents o de la societat comercial panamenya les queixes. I d'això deriva que la seva queixa està mal fonamentada i la rebutja.