x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
proposta per reformar el sistema

El Consell estudia passar entre un 4% i un 6% de salut a jubilació

Els consellers plantegen, a més, incrementar un 5% la cotització a la branca de les pensions per augmentar-la en total un 10%.
Un padrí es passeja pels carrers del Principat

Un padrí es passeja pels carrers del Principat

Un padrí es passeja pels carrers del Principat

Fernando Galindo
Actualitzada 21/11/2022 a les 11:30
El Consell General està esperant el càlcul de diferents escenaris possibles en relació amb la reforma de les pensions que tant la majoria com el PS ha predefinit en la comissió especial destinada al seu estudi. Entre altres qüestions, el full de ruta amb el qual treballen els consellers planteja traspassar entre un 4% i un 6% de la branca general a la de jubilació i assumir, via impostos, el finançament restant a la part de sanitat. Ara els experts estan valorant l’impacte que tindria sobre el sistema passar un 4%, un 5% o un 6% i a partir d’aquest resultat s’acabarà de definir el percentatge exacte. En la reunió dels consellers de final de setembre, es va acordar també un increment de cotització de la branca de jubilació d’un 5% per tal d’ar-ribar així, aproximadament, a un 10% més de contribució entre el traspàs i l’augment. Cal encara definir quin percentatge d’augment assumiria l’empresa i quin el treballador. Pel que fa al calendari, els càlculs es faran preveient un agument de la cotització de 0,5 punts cada any durant els propers 8 i 10 anys.

Aquestes no són les úniques accions amb les quals treballen conjuntament majoria i PS -Terceravia no assisteix a la comissió-. També es fixa un augment de l’edat de jubilació a 67 anys de manera gradual. Per això s’ha encarregat als experts que calculin preveient un augment de l’edat per retirar-se a raó de tres mesos per any fins a arribar a 67 anys. Així mateix, els parlamentaris volen introduir factors correctius, com la carrera laboral i les mesures de compensació per als treballs més durs, que encara no s’han determinat. La idea és que aquelles feines que requereixin un esforç físic més gran no vegin incrementada l’edat de jubilació.

La comissió parlamentària també està d’acord que la pensió mínima ha de ser igual que el salari mínim i que el límit, és a dir, la pensió màxima, sigui de 3.500 euros, equivalent a 2,5 vegades el sou mínim aproximadament. Les xifres són en cas de tenir una car-rera professional completa i en la definició d’aquest concepte és on majoria i PS discrepen. Els socialdemòcrates consideren que la carrera laboral completa equival a haver cotitzat 37,5 anys, mentre que DA proposa que sigui a 42 anys. Per això s’ha acordat veure l’impacte d’una i altra proposta i demanar als experts que estudiïn les conseqüències de fixar la carrera laboral completa en 37,5 anys, 40 o 42 anys cotitzats. També s’està d’acord a fixar el límit per a la cotització màxima en 10 vegades el Llindar Econòmic de Cohesió Social (LECS), és a dir, en 12.000 euros. Pel que fa al sistema d’adquisició de punts, resta encara pendent valorar si es vol mantenir o modificar.

D’altra banda, la comissió descarta el sistema de pilars que proposava la CASS i que incorporava la idea de plans d’empresa. La voluntat és que els increments de cotització es faci mantenint el pilar I, l’actual sistema públic per branques amb la CASS, sense incorporar plans privats.

La darrera reunió de la comissió va ser a l’octubre i els parlamentaris estan ara pendents de conèixer el resultat dels càlculs que s’han demanat i que han de permetre acabar de determinar els percentatges de la reforma. El principi d’acord entre majoria i PS aproparia la possibilitat de tancar els termes de la modificació a través d’un text legal i fins i tot entrar-lo al Consell abans que acabi la legislatura. El temps, però, s’acaba i malgrat els punts d’entesa, el cap de Govern, Xavier Espot, ja va avançar en una entrevista al Diari que la reforma no es faria fins al primer any de la propera legislatura. Això, evidentment, sense conèixer encara els resultats de les eleccions, que podrien canviar la composició al Consell.

PROPOSTES

1 Traspàs de la branca salut a la de jubilació
Els consellers de la majoria i del PS han encarregat als experts calcular l’impacte que tindria traspassar entre un 4% i un 6% de la branca general a la de jubilació. La pèrdua econòmica a la branca salut s’hauria d’assumir via impostos.


2 Apujar un 5% la cotització per a les pensions

Els consellers coincideixen a augmentar un 5% la cotització de la branca de jubilació per tal d’arribar així, aproximadament, a un 10% més de contribució per a les pensions entre el traspàs i l’increment.

3 Jubilació a 67 anys de manera gradual
La reforma inclou l’augment de l’edat de jubilació fins a 67 anys de manera gradual. S’ha demanat als experts que calculquin l’increment a raó de tres mesos per any fins a arribar a 67 anys. També es volen incorporar factors de correcció per a aquelles feines que es considerin més dures.

4 Salari mínim i límit a 3.500 euros
Els parlamentaris estan d’acord a fixar la pensió mínima igual al sou mínim i un límit per a les pensions màximes de 3.500 euros. Es demana calcular l’impacte d’una carrera completa amb 37,5 anys cotitzats, amb 40 i amb 42 anys.

5 Descartat el sistema per pilars
La comissió descarta el sistema de pilars que proposava la CASS i que incorporava la idea dels plans d’empresa. La voluntat és fer els increments de cotització mantenint el pilar I, sense incorporar plans privats.
 
LA CASS INSISTEIX EN LA URGÈNCIA
Segons les previsions actuals, sense aplicar cap mesura, el fons de reserva de jubilació deixarà de tenir superàvit el 2024, mentre que les reserves s’evaporaran entre el 2037 i el 2038. És per aquest motiu que la CASS insisteix de manera reiterada en la necessitat d’abordar la problemàtica de les pensions. Segons els càlculs de la CASS, si la seva proposta tirés endavant, el superàvit es mantindria fins al 2034 i el fons de reserva de la jubilació aguantaria fins al 2047 o fins al 2048.
Etiquetes
Veure’n més
24
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts