“Defensar l'alta velocitat als Pirineus és no entendre el món”

Pau Noy és enginyer i presideix la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura. Defensa que el ferrocarril és el transport del futur, perquè elimina la dependència del petroli i redueix les emissions. Creu que es podria connectar Andorra amb Barcelona en menys de tres hores.

Creu que és possible connectar Barcelona i Andorra en 2:30 hores. Defensa una línia d’alta velocitat per aquest enllaç?

No, amb una línia convencional. Defensar l’alta velocitat en aquest cas és no entendre el món. L’alta velocitat és per grans concentracions en territoris fàcils de treballar. Aquí, el 80% de la via ja està feta i només cal fer una connexió amb la xarxa de Barcelona. Dibuixar la línia d’alta velocitat és fàcil, però construir-la és impossible.

Estima un cost de 688 milions d’euros. És un projecte viable?

Sí. Qualsevol projecte amb etiqueta sostenible té garanties de rebre un important finançament. Seria un projecte econòmic, perquè el pagaria Europa amb els fons europeus de recuperació de la Covid. Tot i això, si l’haguessin de pagar els països, l’obra s’amortitzaria en 50 anys.

Calcula molts passatgers: 7.450 al dia.

Com a mínim. És una xifra conservadora, perquè està calculat amb dades de l’any passat. Ara, segurament serien el doble, per l’energia i el canvi climàtic.

Com ha arribat a aquesta xifra?

Hem estudiat què passa a les 330 estacions de Renfe i FGC que hi ha a Catalunya en funció de la població, els viatges i la direcció de l’expedició. Hem aplicat el model matemàtic amb la base mínima. Per tant, el número podria ser superior, però hem mantingut una xifra conservadora.

Per què considera que aquest projecte és necessari?

Perquè el Pirineu central és una comunitat de 100.000 habitants, més uns quants milions de visitants. És una zona fortament turística, però no hi ha accés amb el transport del futur. L’important és que té un retorn espectacular en termes d’escassesa energètica. És el projecte que de debò soluciona la mobilitat entre Andorra i la resta del món... i ho fa per quatre duros.

El transport del futur?

El ferrocarril és el transport del futur perquè és emissions zero. Hem de deixar la carretera i de dependre del petroli. La solució per estalviar energia és el ferrocarril que funcioni amb energia renovable.

Ha mantingut converses amb el Govern d’Andorra?

No sabem què vol el Govern andorrà. Només ha subvencionat bitllets d’avió. Està en un núvol d’elucubracions, però el canvi climàtic s’està accentuant i el petroli s’està esgotant. Ha de deixar de pensar i actuar. Aquesta setmana hem presentat el projecte. A partir d’ara, esperem que les autoritats siguin sensibles amb el tema. El Pirineu té fam de tren.

I amb la Generalitat?

La Generalitat ha encarregat un estudi de viabilitat i esperem que aviat tingui els resultats. Però la societat civil avancem els esdeveniments, diem la nostra i demostrem la viabilitat del projecte. De fet, cada cop serà més viable per les circumstàncies energètiques i pel canvi climàtic.

A qui va dirigit el ferrocarril?

És una idea transversal. Els trens funcionen quan són multiús: per a gent del territori, gent que el visita, per anar a fer gestions a Barcelona... però també per anar a treballar de la Seu a Andorra.

Serviria per potenciar l’aeroport Andorra-La Seu?

Crec que l’aeroport no té cap mena de futur, perquè l’únic forma de funcionar és amb subvencions. És insostenible econòmicament i mediambientalment. Estem subvencionant el que contamina més. S’ensorrarà com un castell de cartes i només sobreviuran els grans aeroports.

Per tant, el ferrocarril que defensa no hi tindria parada?

El ferrocarril no ha d’arribar a l’aeroport. Connectant Andorra amb Barcelona, la connectes amb el món. Amb 2:30 hores ets a la capital andorrana. És molt atractiu i no caldria subvencionar cada viatger.

Arribaria fins a Andorra la Vella?

Sabem que és fàcil arribar a Sant Julià de Lòria i allà hi ha tres opcions. La primera és continuar foradant la muntanya amb un túnel de 10 quilòmetres, que valdria 250 milions d’euros. L’altra és que el govern d’Andorra construeixi un tramvia de la frontera fins a Escaldes-Engordany. I la tercera, fer les dues opcions, però no en soc partidari.

Parla de tenir-lo enllestit el 2030. És una data realista?

Si hi ha voluntat política, amb cinc anys es pot construir el ferrocarril.

Quins són els pròxims passos a seguir?

Crearem una comissió promotora perquè la gent que vol treballar a favor del tren s’agrupi. Donarem a conèixer el projecte. Molts alcaldes que hi estan a favor.

Quins són els grans atributs?

Sostenibilitat, confortabilitat i, el més important, l’estalvi energètic d’un viatger és del 90%.