.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Projecte de llei de professions titulades de la salut

El Govern podrà eximir del nivell de català un professional sanitari

El text permetrà a l’executiu aplicar excepcions en cas de necessitat perquè no hi hagi un “buit” al sistema de salut
El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, va explicar ahir el contingut de la llei.

El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, va explicar ahir el contingut de la llei.

El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, va explicar ahir el contingut de la llei.

SFGA
Actualitzada 03/08/2022 a les 11:02
El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va defensar ahir la introducció del requisit de comptar amb l’acreditació del nivell B2 de català per exercir una professió titulada de la salut, tal com consta al projecte de llei que ja es troba a tràmit parlamentari. I és que segons va explicar Riba, que ahir va presentar en roda de premsa el contingut del text, aquesta no és una salvaguarda diferent a la que utilitzen altres països de la Unió Europea (UE) “en els seus territoris”. De fet, aquest requisit ja estava inclòs a la Llei d’exercici de col·legis professionals del 2008 i, per tant, “no és una novetat”. A més, segons va recordar Riba, el Govern té la potestat de poder eximir del compliment d’aquest punt en cas que no es trobin professionals d’alguna activitat concreta per evitar que hi pugui haver un “buit al sistema de salut”. “Hi ha disposicions que són excepcionals que permeten que algú que no disposa d’aquesta acreditació pugui igualment exercir si és una necessitat per al nostre país. Per tant, respon al fet que no ens puguem trobar amb manca de determinats professionals”, va afegir Riba.

Amb relació a l’exempció del títol B2 per a aquells professionals que ja estiguin exercint al país, Riba va recordar que hi ha un text vigent, com és la Llei del català, que estableix l’obligació d'utilitzar la llengua oficial “en tots els àmbits”. Per tant, la nova normativa no tindrà un caràcter retroactiu, “però no eximeix del compliment de l’obligació de fer servir el català”, va puntualitzar el secretari d’Estat d'Afers Europeus. Precisament amb l’objectiu de fer complir la nova regulació en tots els seus preceptes, i també sobre la base del que determina la llei del 2008, es crea un cos d’inspecció amb dues persones i un pressupost previst per enguany de 60.000 euros. “No suplanten la part de règim disciplinari col·legial, que es manté, sinó que es reforça amb una capacitat inspectora que no teníem. Aquesta era una de les demandes importants del col·legi”, va dir Riba.

El secretari d’Estat d’Afers Europeus també va posar èmfasi en el fet que es tracta d’un text “consensuat” amb la desena de col·legis professionals que hi ha al país. Així, el text fixa quins són els requisits mínims per a l’accés a l’activitat professional i les condicions d’exercici. El redactat inclou el règim d’incompatibilitats i d’incapacitats i les disposicions específiques en matèria de formació continuada, que cada col·legi professional haurà d’especificar per via reglamentària. El projecte de llei es compon de dos títols: el primer tracta sobre els aspectes comuns de les professions titulades de la salut i de les funcions i responsabilitats dels professionals que les exerceixen, i el segon estableix les bases sectorials de deu professions (dietistes i nutricionistes, infermers i llevadors, farmacèutics, fisioterapeutes, logopedes, metges, odontòlegs, podòlegs, psicòlegs i tècnics ortopèdics).

El Govern vol que el projecte es tramiti per la via d’urgència al Consell General perquè es pugui aprovar aquesta legislatura. Riba va reconèixer que el text requereix “cert treball en comissió”, tot i que va recordar que està “consensuat”, fet que pot agilitzar la tramitació. En aquest sentit, va ser el mateix cap de Govern, Xavier Espot, qui va presidir la reunió amb els diferents actors concernits uns dies abans de l’aprovació del projecte de llei en consell de ministres.

La necessitat de regular sobre aquesta matèria es va posar de manifest en els contactes del Govern amb els col·legis professionals per preparar la negociació amb la UE sobre la lliure prestació de serveis, quan es va evidenciar que algunes professions de l’àmbit de la salut no disposaven d’una negociació específica. “Hem intentat convergir amb les normes pròpies de la UE”, va dir Riba. La nova llei s’haurà de desplegar amb els reglaments específics en un any i els col·legis professionals disposaran de dos anys per actualitzar els seus estatuts.
 
SATISFACCIÓ DELS METGES AMB EL TEXT
La presidenta del Col·legi de Metges, Meritxell Cosan, es va mostrar satisfeta del contingut del projecte de llei de professions titulades de la salut, inclosa l’obligació que els nous professionals disposin del nivell B2 de català. “Hi pot haver punts millors i pitjors, però és una llei consensuada”, va explicar Cosan. Amb relació al requisit del català per als nous professionals, Cosan va recordar que és nivell “bàsic” i que “no és una batalla d’una llengua contra una altra”. “Es fa com a qualsevol país”, va afegir.
Etiquetes
Veure’n més
30
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts