El totxo tem de nou la bombolla

La construcció està vivint un boom excepcional. Tan excepcional, que espanta. Com diuen els empresaris, és pa per a avui i fam per a demà, i temen que es repeteixi l’esclat de la bombolla, com va passar el 2007 -després de set anys d’exagerada expansió- i el sector se submergeixi de nou en una profunda crisi.

Aquesta és la radiografia que fan la majoria d’empreses consultades. Totes reconeixen que no donen l'abast amb la feina actual, que falta mà d’obra i que la projecció de noves promocions està descontrolada. No espanta l’increment de mig punt de les hipoteques, ni tampoc l’increment dels preus del material, que fa de l’habitatge un bé de luxe. Davant una inflació galopant, el totxo continua sent un bon refugi per als inversors, i més si es tracta de complexos de luxes, per a butxaques adinerades.

Contràriament, però, les empreses no s’hi senten còmodes. Són conscients que, quan es toqui sostre, es repetirà la crisi. Els comuns ara tenen la construcció com el principal ingrés, però quan s’acabi la injecció de diners privats, hauran de ser les administracions les que ajudin les empreses a sobreviure mitjançant obra pública.

Després del pitjor de la pandèmia, el sector es va revifar. Hi ha zones amb més demanda que altres. Ordino ha hagut de reformar el POUP per salvar el patrimoni natural amb unes limitacions que molts consideren insuficients. La Massana i Canillo també pateixen una expansió que, segons fonts del sector, està fent que s’hi escurci la diferència de preus amb els centres d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany, prohibitius per a la majoria de la població.

Fins i tot Arinsal, on no tothom està disposat a viure, s’ha revifat pel que fa al mercat de segona mà, ja que no hi ha promocions noves. L’excepció va ser un bloc on els pisos de 80 metres quadrats de dues habitacions es van vendre a 200.000 euros i es van esgotar al moment. Hi havia projectat un segon edifici, però els números no quadraven i la constructora va desistir: suposava treballar amb pèrdues.

Un empresari explica que el metre quadrat -cal no confondre amb venda al públic- surt actualment a 2.000 euros de mitjana, mentre que fa dos anys era de 1.500 euros. Els més optimistes auguren un superàvit de pisos al mercat d’aquí a tres anys amb habitatges que costaran de vendre al mateix preu que es van comprar, és a dir, la història es repetiria, amb la particularitat que s’està construint molt habitatge de luxe i gens per al ciutadà mitjà.

Els empresaris es queixen, i molt, dels preus dels materials. Certament, han experimentat una escalada desproporcionada, però comenten que a Espanya ja s’està notant un descens que no arriba a Andorra. El directiu d’una empresa precisa que ha optat per comprar material, com el fer-ro, fora d’Andorra, tenint en compte que es tracta d’un dels productes principals a les obres.

De fet, aquest escenari ha frenat algunes obres previstes a Andorra. El terreny és un altre dels hàndicaps, i pel que fa a la intervenció del Govern en el mercat de l’habitatge, pensen que és contraproduent: més restriccions suposa preus més cars.