.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
ELS ABUSOS A LA CASS

Un saig sanitari contra el frau

La parapública preveu aquesta figura com una possibilitat més dins del ventall per combatre els abusos
Presentació del Pla estratègic per als anys 2022-2025.

Presentació del Pla estratègic per als anys 2022-2025.

Presentació del Pla estratègic per als anys 2022-2025.

E. C.
Actualitzada 27/07/2022 a les 11:02
Montserrat Capdevila, presidenta del Consell d’Administració de la CASS, va ser contundent a principis del mes passat. El Pla estratègic de la Seguretat Social 2022-25 tindrà com a prioritat acabar amb els enganys, tant dels afiliats com dels prestadors.

El primer pas, òbviament, és un control més estricte. Els responsables de la parapública no han posat encara data, però serà probablement a partir de setembre quan es faran seguiments de les baixes per malaltia i com actuen els prestadors. Gràcies a les dades recollides i als algoritmes, els tècnics de las CASS són capaços de detectar aquells metges que amb una mateixa patologia donen baixes més llargues o els afiliats propensos a cobrar massa sovint prestacions per malaltia.

De moment, segons fonts de la CASS, els mecanismes s’estan acabant de perfilar i s’està parlant a nivell intern. El ministre de Salut, Albert Font, va deixar clar ahir que “no hi ha res estrictament acordat ni tampoc dates fixades, i estem treballant a nivell intern per veure com es pot avançar amb aquests controls de manera que siguin el màxim d’eficaços perquè es tracta de diners públics”.

La CASS treballa amb diferents possibilitats i, per tant, no hi ha res decidit ni dates concretes. Pel que fa als mecanismes de control, es treballa amb diverses opcions principals. Una seria un control extern i independent, que el ministre va assimilar a “una mena de saig que no dependria del Govern”, que faci els seguiments adequats per detectar on es produexien abusos, descartant mètodes detectius de seguiment de les persones. L’altra fórmula és que la mateixa tasca es faci internament des de la CASS. El ministre va reconèixer que “sempre hi ha el llest de torn que troba com defraduar, però l’objectiu és que això no sigui una pràctica habitual”.

Font ha mantingut contactes molt informals amb els grups parlamentaris i ha pogut constatar que hi ha una opinió compartida en aquest aspecte, de suport a les accions encaminades a fer aflorar el frau.

Des de l'àrea de control sanitari, augmentaran els controls de les baixes introduint criteris més específics per seleccionar els assegurats a convocar i, per altra banda, se seguiran els afiliats de baixes curtes i repetides. Hi ha la intenció de crear una unitat d’inspecció d’incapacitats i de prestadors, però no hi ha una data concreta de posada en marxa, sinó que s’implantarà progressivament i des de d’ara.

El ministre va precisar que les decisions no seran immediates i que es treballa a mitjà termini, excepte en l’increment dels controls en l’àmbit sanitari. El servei d’inspecció afectaria els assegurats, els prestadors i les empreses per impedir que hi hagi una sistematització de l’abús.

Durant l’últim any i mig, les visites telemàtiques indegudes han generat un sobrecost de 200.000 euros. Arran de la pandèmia la parapública ha detectat irregularitats suficients perquè s’hagi de millorar el control. Una d’aquestes ha estat l’abús de consultes no presencials, una activitat que s’ha disparat.
 
MANERES D'ESQUIVAR LA VIGILÀNCIA QUE FAN SERVIR ALGUNS ASSEGURATS
Els professionals que treballen en el ciurcuit de la salut s’han acabat familiaritzant amb aquells que intenten cobrar una baixa no justificada. “Hi ha els malalts que es volen curar i els que no, que prefereixen deixar passar el temps i allargar la baixa per malaltia”, comenta un d’aquests professionals.


En la majoria dels casos els fraus no són possibles sense la connivència dels metges que firmen la baixa. La depressió o problemes físics que requereixen una rehabilitació són les excuses més recurrents. És impossible controlar tots els pacients que estan de baixa, i la parapública també és conscient que els sistemes actuals “són perfeccionables”. El model actual amb què treballa la CASS, segons va detallar el director de prestacions, està format per algorismes de risc que seleccionen les persones que cal citar per controlar-les. I el mateix passa amb els prestadors sanitaris. La CASS compta amb sistemes per identificar els professionals sanitaris que cal citar per revisar, per exemple, per què “pel mateix diagnòstic ofereixen baixes més llargues o més freqüents”.
Etiquetes
Veure’n més
37
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts