Objectiu: la simfònica

El coordinador de l’Institut de Música d’Andorra la Vella, Jordi Sabata, va assumir el càrrec el maig de l’any passat amb un objectiu molt clar: que el centre d’estudis musicals i, per extensió, la capital tinguin una orquestra simfònica que es nodreixi del talent propi. Tot i que la demanda inicial que li va fer el comú quan va contractar-lo va ser que construís els estudis de música perquè obtinguin el reconeixement oficial per part del ministeri d’Educació i l’Ensenyament Superior i, per tant, els títols siguin homologables a l’estranger, Sabata va afirmar recentment en declaracions al Diari que “l’objectiu final d’aquestes institucions” –dels centres educatius com l’Institut de Música– és disposar d’un conjunt instrumental de gran format.

Assolir aquest objectiu no serà fàcil, ja que exigeix recursos econòmics –inversió en formació dels joves instrumentistes–, temps i capacitat d’organització i de treball en equip. En definitiva, “construir una orquestra simfònica”, va admetre el coordinador de l’Institut de Música, “és una fita a llarg termini”.

El centre educatiu té uns bons fonaments per formar un conjunt instrumental d’aquestes característiques. La branca més robusta és l’orquestra de corda, una formació consolidada que acull “un bon nombre d’alumnes” cada any. Tot i això, Sabata va admetre que l’Institut de Música té mancances en alguns instruments, segons va apuntar el coordinador del centre: “No és gens fàcil trobar professor de contrabaix i, si no n’ofereixes classes, no tindràs alumnes que més endavant puguin tocar a l’orquestra. És molt difícil trencar aquest cercle”.

Pel que fa a l’altra branca de l’orquestra, la dels instruments de vent, també falten professors que puguin oferir classes d’instruments com la tuba i el bombardí. Disposar d’una banda de vent, va remarcar Sabata, és molt important “no només com a base de l’orquestra”, sinó també per si mateixa, ja que “pot participar en cercaviles” i, per tant, “incidir més directament en la vida cultural de la ciutat”.

Sabata va recordar que el futur de l’orquestra simfònica dependrà també de la participació ciutadana, no només recorsos públics que hi destinin les administracions: “No podem exigir als responsables polítics que hi aboquin diners si l’oferta de l’escola no té demanda”.