.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Pla financer

15 milions per al vial de la Massana

El Govern preveu dos milions d’euros per començar diversos projectes el 2022, entre els quals la desviació de les valls del nord
L'inici del desviament de la Massana.

L'inici del desviament de la Massana.

L'inici del desviament de la Massana.

Fernando Galindo
Actualitzada 11/07/2022 a les 11:11
El Govern preveu destinar 15 milions d’euros al projecte de desviació de la Massana. Així s’especifica en el marc pressupostari de l’Administració general per al mandat 2020-2023 que el Govern ha entregat amb la voluntat d’actualitzar el pla financer després de l’anunci de l’executiu d’implementar diverses mesures per pal·liar l’increment de preus. El pla inclou previsions d’ingressos i despeses per als propers anys per tal de garantir l’equilibri financer i tornar a la situació d’estabilitat pressupostària abans del 2025, tenint en compte les modificacions que també es van fer per fer front a la crisi de la Covid. En aquest sentit, també introdueix “diferents projectes nous al pressupost del 2022 i els consegüents pluriennals posteriors” per un import de dos milions d’euros per començar, entre altres iniciatives, el desviament de la Massana. Tenint en compte els pluriennals, el vial massanenc ascendeix a quinze milions d’euros.

El capítol d’inversions inclou també altres projectes (amb pluriennals), com ara l’ampliació de la universitat (4,5 milions), el projecte d’habitatges tutelats de salut mental (1 milió), el projecte de la Borda Nova (16 milions compartits amb el fons publicoprivat), les obres de la CG-5 al tram entre Erts i Arinsal (6,5 milions) i els treballs per fer l’accés nord al prat de la Fraga d’Ordino, per al projecte Grífols (3 milions d’euros). En el document s’especifica que la voluntat per a l’exercici del 2023 és “una recuperació de la capacitat inversora del Govern amb 43,6 milions d’euros que es mantenen fins al final del mandat, i es recuperen volums d’inversió d’abans de la pandèmia”.

Les mesures
Les mesures per incrementar el poder adquisitiu de la població presentades pel Govern tindran impacte amb les transferències corrents. La més significativa és la que es destina al transport públic, que costarà 3,5 milions. L’augment del salari mínim tindrà efectes sobre les partides d’afers socials indexades al LECS per un valor de 0,6 milions. També s’incrementen les pensions més baixes (1,5 milions). La flexibilitat dels criteris d’accés als ajuts de l’habitatge costaran 0,3 milions i per als ajuts de l’estudi es destinarà mig milió. Cal destacar també que l’augment del PIB obliga a revisar a l’alça les transferències als comuns (1,7 milions), i l’augment de l’IPC fa pujar l’ingrés a les entitats dependents (1,5 milions).


Pel que fa als ingressos, el context inflacionista fa preveure un increment de la recaptació. Amb tot, per un “criteri de prudència”, les previsions per al pressupost del 2022 en impostos directes no es modifiquen. Pel que fa als impostos indirectes, l’executiu afirma que “si prenem en consideració la distribució mensual de l’any 2019, com a darrer any abans de la pandèmia, podríem incloure un ingrés addicional de 21 milions d’euros”. D’altra banda, s’espera una menor recaptació d’impostos especials (1,8 milions menys) a causa de les mesures per afavorir el poder adquisitiu de la ciutadania. També es preveu ingressar 6,6 milions menys de la taxa al consum, perquè inicialment s’esperava que Espanya apugés el preu del tabac i això repercutís en els d’Andorra, però de moment això no ha succeït.


El Govern estima que podrà ingressar més diners dels esperats d’Andorra Telecom. El resultat de l’exercici del 2021 són més elevats dels esperats i provocaran un ingrés patrimonial més gran, de 3,2 milions durant el 2022. No s’espera, en canvi, que passi el mateix amb FEDA, pels costos energètics previstos.


Les despeses també augmenten bàsicament per l’impacte de l’IPC en els sous del personal de l’Administració i dels contractes en curs. També per la volatilitat dels mercats i els tipus d’interès, que provocaran un increment de les despeses financeres de cinc milions d’euros per al 2022.


Amb aquestes previsions, el Govern supera el límit d’endeutament permès, arribant al 42,4% del PIB el 2022 i del 40,6% el 2023 -el llindar és del 40%. El Govern argumenta que podria haver assolit el repte però que ha seguit les recomanacions de l’FMI i ha “constituït reserves internacionals al Banc d’Espanya per un import de 100 milions d’euros”.

 
AVAL AMB MATÍS DEL TRIBUNAL DE COMPTES
El Tribunal de Comptes ha emés un informe favorable al marc pressupsotari de l’Administració per al mandat 2020-2023. Ho fa, però, amb matisos. En concret, especifica que “cal posar èmfasi que el marc pressupostari presentat contempla uns indicadors amb unes prvisions que divergeixen de les previsions macroeconòmiques del període 2022-2027 del Departament d’Estadística [...] i que podrien tenir una incidència rellevant directa en altres variables macroecnòmiques i per un horitzó temporal ampli”. “Es considera primordial el seu seguiment i l’estimació i adaptació de l’impacte per aquestes noves magnituds”, indiquen.
Etiquetes
Veure’n més
19
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts