Govern portarà a la Fiscalia “abusos” en els crèdits tous

El Govern “demanarà el màxim de responsabilitats” a les empreses que hagin fet “un mal ús o hagin abusat dels crèdits tous”. Així ho va assegurar ahir el ministre de Finances, Eric Jover, en la roda de premsa de balanç d’aquesta mesura aplicada per l’executiu durant la pandèmia. “Són diners públics d’un mecanisme extraordinari en un moment extraordinari com va ser la covid-19”, va remarcar Jover, que va confirmar, sense entrar en detalls, que el Govern ja ha detectat alguns casos de mala praxi.

Davant la situació, l’executiu ha optat per iniciar una “fase d’inspecció dels crèdits que es van atorgar”, va assenyalar el ministre, i no es descarta portar a la justícia els casos irregulars que ja s’han trobat. “Ja hem detectat algun cas en què s’ha fet una mala gestió presumptament d’aquests recursos públics i això ho traslladarem a la Fiscalia en via judicial per exigir les màximes responsabilitats possibles en aquests empresaris o aquests treballadors per compte propi”, va sentenciar Jover. De fet, aquest no és l’únic motiu pel qual el Govern pot acabar a la Batllia. Ahir el ministre també va recordar que l’Estat es personarà com a creditor en tots els casos d’empreses que facin fallida o no paguin el crèdit rebut, amb l’objectiu d’intentar recuperar la màxima quantitat possible. Fins a la data, l’Estat ja ha hagut d’avalar 1,2 milions d’euros (un 0,78% del total) de 23 empreses que han fet fallida o no s’han fet càrrec del pagament del seu crèdit.

EN ESPERA DE 100 MILIONS

D’altra banda, el ministre de Finances també va actualitzar les dades del programa de crèdits tous. Les 1.555 sol·licituds estimades per l’executiu (s’han rebut fins a 30 de juny 1.790 sol·licituds) suposen un import de 154,3 milions d’euros. D’aquests, només 46,1 milions d’euros ja s’han retornat a l’Estat (un 30% del total), mentre que 96,2 milions (un 62% del total) han passat a la fase de prestamització. Els milions restants corresponen a “dossiers que encara s’han de tancar”, va explicar Jover.

En aquest sentit, els crèdits que hagin rebut el vistiplau per a la prestamització es podran retornar en un termini màxim de set anys, segons el pla de viabilitat presentat per l’empresa i d’acord amb la visió de l’executiu. Cal tenir en compte que si bé l’executiu ha posat mesures perquè no s’allargui més del compte, la durada mitjana és de 4,7 anys. Tanmateix, si es fa la mitjana ponderada segons el valor d’aquestes operacions s’incrementa fins als 6,1 anys. És a dir, que si bé el nombre de crèdits que s’han prestamitzat a set anys és menor que la suma de totes les operacions a retornar en menor temps, el valor d’aquestes prestamitzacions més llargues és notablement més important. Així, un total de 276 crèdits tous s’han prestamitzat a set anys, amb un valor total que supera els 60 milions d’euros.

D’altra banda, Jover va remarcar que el programa de crèdits tous es manté obert. “Hem decidit amb el secretari d’Estat mantenir aquest programa davant la situació causada per la guerra; també com una mesura que pot ajudar a gestionar la tresoreria”, va explicar el ministre, que va donar marge fins a principi del 2023. De fet, encara queden disponibles més de 75 milions d’euros per a les empreses o treballadors per compte propi.

MÉS INTERESSOS A PAGAR PEL GOVERN

La pujada dels tipus d’interès anunciada pel Banc Central Europeu (0,25 al juny i 0,75 al setembre) farà que la despesa financera del Govern s’incrementi per sobre del 600.000 euros que estava assumint, fins a la data, per l’aval dels crèdits tous. Jover va remarcar, però, que l’impacte d’aquest programa és menor, tenint en compte que les despeses financeres de l’Estat són de prop de 16 milions d’euros. Cal destacar que l’Estat es farà càrrec només dels dos primers anys de la prestamització dels crèdits.