Els testimonis afirmen que Mateu no va actuar mai com a “lobbista”

Meritxell Mateu no hauria actuat com a lobbista durant els anys que va compaginar el seient de consellera demòcrata amb la feina a Banca Privada d’Andorra (BPA). O almenys els seus companys al Consell General no van tenir aquesta sensació. Tampoc l’exministre d’Economia i Territori Jordi Alcobé va notar mai que Mateu li traiés informació ni li demanés impulsar canvis legislatius que beneficiessin el seu projecte laboral.

El president del grup parlamentari demòcrata a l’època, Ladislau Baró, els consellers Patrícia Riberayua, Carles Enseñat i Sílvia Bonet, així com l’exministre Alcobé van testificar ahir durant la segona jornada del judici contra Mateu. Tots ells van coincidir en el mateix: que no van detectar que Mateu fes cap maniobra per influir en canvis legislatius.

La teoria que sosté el ministeri fiscal és que l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel, que també seu al banc dels acusats, hauria contractat Mateu a fi que utilitzés el seu càrrec de consellera per impulsar modificacions legislatives que permetessin crear un hub de portatge salarial a Andorra, orientat a gestionar recursos humans ubicats a l’Amèrica llatina. En concret, acusa Mateu de corrupció i tràfic d’influències. Creu que hauria aportat informació que coneixia gràcies a la seva condició de parlamentària, obtinguda a través de l’exministre Alcobé. I d’haver dut a terme maniobres per afavorir canvis legislatius en benefici del projecte amb BPA.

Una teoria que els testimonis cridats ahir van desmuntar. Tots ells van coincidir que Mateu mai els va demanar cap favor ni va fer cap gest per incentivar canvis legislatius per al seu benefici. De fet, van detallar al Tribunal de Corts com es desenvolupen els procediments normatius en el si del Consell General, deixant clar que una consellera no podia decidir res pel seu compte. “Un membre del grup parlamentari no pot tenir cap poder”, va esgrimir l’ex-consellera demòcrata Patrícia Riberaygua. “Tant les decisions com les esmenes es prenen com a grup. Hi havia un debat i la decisió s’adoptava conjuntament.”

En aquest mateix sentit, el conseller demòcrata Carles Enseñat, que va compartir dues legislatures amb Mateu, va apuntar que els uneix una relació professional i d’amistat i que, tot i la confiança, “a mi no em va demanar mai res”. De fet. Enseñat va relatar que Mateu l’havia assessorat en una empresa que tenia a França pel “seu coneixement de les relacions internacionals i el mercat internacional”, el mateix argument que va apuntar dimecres Joan Pau Miquel per justificar haver contractat Mateu. També Sílvia Bonet, que va ser membre del Consell General al grup parlamentari socialdemòcrata, primer, i al grup mixt, després, va sostenir que “mai em va demanar introduir cap esmena de llei”. De fet, Bonet va advertir que “mai s’havia tingut en compte, ni mai vaig tenir la demanda d’un altre conseller per fer esmenes de cap tipus”. El president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, va preguntar-li directament si mai va “detectar que fes de lobbista?”, a la qual cosa Bonet va respondre que no.

Per la seva banda, l’exministre Jordi Alcobé, que va ser parella de Mateu, va relatar que van parlar sobre els hubs “molt puntualment”. “Alguna vegada vam comentar què en pensava o si creia que era un projecte interessant per a Andorra”, però res més, va assegurar l’expolític. També va aclarir que no hi havia informació “confidencial”.

EL PORTATGE SALARIAL REQUERIA CANVIS LEGISLATIUS

L’exministre d’Economia i exparella de Meritxell Marteu, Jordi Alcobé, va admetre que el projecte per crear un hub de portatge salarial a Andorra era “d’interès general”. Ara bé, es tractava d’un projecte complex, ja que requeria diferents canvis legislatius, així com la signatura d’un conveni multilateral iberoamericà de seguretat social. Per aquest motiu, l’executiu va optar per signar una carta d’intencions en lloc del memorandum of understanding. “Govern va considerar que comprometre’ns no era oportú i es va buscar una solució més neutra”, va indicar Alcobé. A fi de tirar el projecte endavant, l’executiu va treballar amb BPA. “Es treballava en comú i no existia informació reservada”, va sostenir.