x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Sentència

El TC ordena investigar si hi ha causa penal en l'actuació d'un batlle

El Consell Superior de la Justícia havia incoat un expedient disciplinari a Xavier Colom per l'adjudicació d'unes unitats immobiliàries
La seu de la Justícia.

La seu de la Justícia.

Seu de la Justícia

Fernando Galindo
Actualitzada 22/06/2022 a les 15:23
El Tribunal Constitucional ordena al Tribunal de Corts pronunciar-se sobre si incoa el judici de responsabilitat penal i tramita les diligències judicials oportunes en una causa per l'actuació del batlle Xavier Colom. La sentència de l'Alt Tribunal arriba per l'estimació del recurs d'empara del ministeri fiscal contra l'aute de Corts que dues vegades va rebutjar incoar un judici contra el batlle tal com sol·licitava la fiscalia al·legant la vulneració del dret a la jurisdicció per no haver obtingut un decisió fonamentada en Dret, a un procés degut i a un tribunal predeterminat per la llei, que li ha estat reconeguda, segons publica avui el BOPA.

El procediment es va iniciar el febrer del 2019 quan el Consell Superior de la Justícia (CSJ) va obrir un expedient disciplinari contra el batlle "atès que havia participat en una subhasta en el marc de l'execució forçosa d'una causa de reclamació de quantitat en què hauria intervingut, resultant-li adjudicades unes unitats immobiliàries" i va comunicar el cas al Tribunal de Corts perquè determinés "si aquesta actuació era o no constitutiva de delicte, suspenent la tramitació de l'expedient sancionador", especifica la sentència. Corts va dictar una providència informant al ministeri fiscal que l'agost del 2021, després d'incoar diligències d'investigació va decidir arxivar-les argumentant "les limitacions legals en la investigació dels aforats i perquè considerava que la denúncia del CSJ era suficient per iniciar el procediment penal".

El president del Tribunal de Corts va dictar una providència que acordava no incoar judici de responsabilitat penal contra Xavier Colom i el CSJ va demanar "que precisés el caràcter ferm i definitiu de la decisió" i Corts va dictar un aute l'1 de març del 2022 en el mateix sentit. La fiscalia va recòrrer contra aquesta decisió i el Tribunal Superior va desestimar l'apel·lació, motiu pel qual el ministeri públic va presentar l'abril passat un recurs d'empara al Constitucional que li ha donat la raó.

La fiscalia argumenta que en el marc d'una declaració eventual de la responsabilitat penal d'un batlle "s'ha dut a terme una tramitació que no ha estat transparent ni ha respectat els principis processals més bàsics, no només per garantir els drets constitucionals dels intervinents, sinó també per no minar la confiança legítima de la societat en el funcionament de l'Administració de Justícia". I precisa que la Constitució estableix un procediment específic per als batlles per garantir als ciutadans que els batlles "també estan sotmesos a responsabilitat pels seus actes i responen penalment per aquests, si és el cas". El ministeri fiscal afirma que les actuacions del president del Tribunal de Corts "es van realitzar al marge de qualsevol procediment" perquè va ser ell mateix qui va assumir de facto l'assumpte "i va començar a mantenir intercanvis epistolars amb el CSJ". I recorda que el Superior reconeix que "les decisions jurisdiccionals de la causa s'han adoptat al marge de qualsevol procediment" i qualifica la fiscalia "d'arguments incongruents" els que fa servir la Sala Penal per dir que aquest procedir "no és determinant de la nul·litat de la resolució impugnada".

El Superior al·lega que entenen que el president del Tribunal de Corts "va considerar que per incoar el judici de responsabilitat penal d'un batlle calia que el ministeri fiscal hagués presentat una querella" i insisteix en l'argumentació davant el TC que els defectes formals constatats pel procediment de Corts "no són determinants de la nul·litat de la resolució".

La representació processal de Xavier Colom estima que la fiscalia "fa un relat dels fets esbiaixat i exposa que es va presentar a títol personal a una subhasta organitzada i duta a terme en totes les seves fases per una saig, i en la qual hi van participar més de 30 persones". I especifica que la seva vinculació amb els béns derivava d'una demanda d'execució de la part creditora "però en la qual no va efectuar la valoració del bé subhastat ni va travar cap embargament sobre el mateix".

El Constitucional remarca que no li correspon valorar el que va poder succeir en la tramitació de l'execució civil entre el 2015 i el 2017 i la subsegüent subhasta ni l'expedient obert al batlle, sinó la vulneració de drets constitucionals. Els magistrats assenyalen que hi ha la vulneració al·legada pel ministeri fiscal perquè "no ha tingut la resposta mínim exigible" perquè no s'ha considerat si els fets són no no constitutius d'infracció penal ni s'ha procedit a practicar diligències prèvies. I afegeixen que el fet d'entendre que la fiscalia havia d'haver presentat una querella "suposa un requisit excessiu" i conclouen que "l'activitat instructora fins arribar a la formulació d'un criteri sobre si els fets denunciats són o no són constitutius de delicte ha donat lloc a una discussió supèrflua ja que correspon en aquest cas al Tribunal de Corts i no al ministeri fiscal. I en no dur-la a terme s'ha vulnerat el dret d'accés a la jurisdicció".
Etiquetes
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts