Desestimada la petició de llibertat de la processada per proxenetisme

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs de petició de llibertat per part de la processada per uns presumptes delictes de proxenetisme en un pis turístic de Terra Vella el maig del 2021. El fiscal va acusar la noia, resident a Espanya, de sis delictes: proxenetisme, afavoriment de la prostitució, tràfic d'éssers humans, amenaces condicionals de mort, robatori i lesions doloses. Per aquests demanava sis anys de presó i 10.000 euros de multa. A més, reclamava que se li prohibeixi entrar en contacte amb la víctima per un període de12anys i l'expulsió definitiva del Principat, a banda del comís dels diners resultants del delicte.

L'acusada ha interposat un segon recurs d'empara contra l'aute i demana que s'anul·li elmantenimentde la mesura cautelar de presóprovisionalque el Tribunal de Corts va decidir el desembre del 2021. La representació processal de la recurrent ja va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 21 de gener del 2022, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què desestimava aquest recurs i confirmava íntegrament la decisió del Tribunal de Corts.

L'acusada ha tornat a interposar un recurs considerant que les sentències d'aquesta causa han vulnerat el seu dret a un procés degut i han infringit l'article 10.1 de la Constitució en el seu vessant del dret a obtenir una resolució judicial motivada i fonamentada en Dret. En aquest sentit, entén que els arguments per denegar la petició de llibertat condicional són arbitraris i van en contra de lacommunisopiniódels juristes, alhora que s'aparten de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Assenyala que el manteniment de la presó provisional no respecta el principi de proporcionalitat, ja que es restringeix el dret fonamental quan en aquest cas existeix una mesura alternativa menys feixuga, com és l'arrest domiciliari amb controlmonitoritzat. Els arguments emprats respecte de la seva manca d'arrelament, de residència estable i de domicili fix, i respecte del fet que no té família, ni vincle econòmic a Andorra, no poden justificar el seu manteniment a la presó, ja que existeixen mesures alternatives menys carregoses.

Segons el parer de la Sala Penal, la possibilitat d'adoptar mesures alternatives a la presó provisional ha estat desestimada adequadament pel Tribunal de Corts,ja quela manca d'arrelament determina la ineficàcia de qualsevol mesura alternativa. Precisa que la recurrent és estrangera, que no té residència legal ni domicili fix i estable, que no té família, ni vincle econòmic amb Andorra i que s'hauria desplaçat a Andorra únicament per delinquir. La manca d'arrelament justifica que l'única manera d'assegurar la seva disponibilitat processal sigui mantenir la presó provisional, atès que no existeixen garanties que si restés en llibertat amb obligacions noabandonariael Principat, ja que aquesta fugida només li generaria beneficis.

Així mateix, consideren que la substitució de la presó provisional pel controlmonitoritzatno és viable perquè la recurrent no té domicili estable al Principat i afegeix que el temps que porta en presó preventiva (un any) en relació amb la pena que es pot imposar "no és excessiu i els delictes imputats són greus". També ho considera així el Ministeri Fiscal que destaca que les argumentacions de totes les resolucions objecte d’empara "resulten suficients, raonades, raonables i no són absurdes, ni il·lògiques, ni arbitràries". I assenyala que no és la pena demanada pel Ministeri Fiscal (6 anys de presó) aquella que justifica una mesura preventiva de privació de llibertat, sinó les circumstàncies personals de la recurrent -manca d’arrelament i de lligams amb el Principat; no és nacional ni resident; no disposa de domicili, ni de permís de residència, ni té família ni relacions d’amistat- ponderades junt amb l’element punitiu, que porten a pensar que es pot sostreure a l’acció de la Justícia.

Per la seva banda, el TC considera que no s'ha produïtla vulneració de la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans esmentada en el seu recurs segons denunciava la recurrent, que l’existència d’indicis de delictes que comporten penes elevadessustenta l’existència del risc de fugida iexposa que no es poden adoptar mesures alternatives a la presó provisional, perquè la recurrent és estrangera.