La guerra i la inflació fan frenar l'economia

L’economia andorrana aixeca el peu de l’accelerador. Si bé ho fa en menor grau que en d’altres països, el context global marcat per la guerra d’Ucraïna i l’alta inflació han fet recular el PIB respecte a les previsions del principi, fins a sis dècimes en el cas del nominal (el qual no té en compte la inflació) i fins a 1,1 punts percentuals en el cas del PIB real. Segons va fer saber ahir el departament d’Estadística, el creixement de l’economia andorrana per a aquest any serà del 7,2% interanual, lluny del 7,8% que es va preveure a inici d’any, però una dècima més que el previst pel Fons Monetari Internacional a principi d’abril. Quant al creixement real del producte interior brut, per al 2022 s’anticipa un augment del 5,2%, encara més lluny del 6,3% previst pel mateix departament a l’inici de l’exercici, però set dècimes més que les que va anunciar l’FMI. “El ritme de l’economia està sent bo, les dades que tenim sobre el PIB són extremament positives”, va assegurar el ministre de Finances, Eric Jover.

Així i tot, la previsió d’Estadística confirma el que ja s’ha començat detectar en les dades: de forma progressiva l’economia anirà reduint el seu creixement. Cal recordar que el 2020, l’any de la pandèmia, l’economia es va contraure un 11,2% (PIB real), per, un any després, recuperar-se amb l’increment del 8,9%, arran del rebot postpandèmic. Si bé la desacceleració de 3,7 punts percentuals d’aquest any pot ser atribuïble a un retorn a la normalitat, el fet d’aixecar el peu de l’accelerador es mantindrà fins al 2027. Per al 2023 i el 2024 les previsions encara mantenen un creixement real per sobre del 3% (3,3% i 3,2%, respectivament), però a partir del 2025 el PIB es mantindrà per sota del 2%. “És evident que la inflació està posant en perill el creixement real”, assegura Jover, que recorda que a França el creixement d’aquest últim trimestre ha estat del 0%.

LA INFLACIÓ, A LA BAIXA

No és l’única dada macroeconòmica que Estadística preveu a la baixa. Segons les dades presentades, el departament preveu que d’aquí al desembre la inflació es redueixi en 2,1 punts percentuals pel que fa a l’índex de preus al consum (IPC). Així, s’anticipa un IPC del 4,5% el desembre d’aquest any, lluny del 6,6% que es va registrar el mes de maig. A més, de cara al desembre del 2023 s’indica un IPC del 0,6% interanual. Pel que fa a les mitjanes anuals, Estadística preveu un 3,9% per a aquest any, molt lluny del 0,4% de mitjana interanual que es preveu per al 2023.

Amb relació al comerç internacional, cal destacar que les exportacions s’incrementaran enguany en un 148,1%, en un clar símptoma de la recuperació de l’economia a escala global. A partir del 2023, la previsió és que es mantinguin a l’alça amb increments d’entre el 4,8% i el 3,1% del 2027. També augmentaran notablement les importacions, que aquest any es disparen amb una pujada del 19,5%, segons les previsions. De fet, l’any vinent encara es preveu un increment substancial del 5,7%, per tendir a valors d’entre el 3,5% (2024) i del 2,2% (2027).

Per últim, quant a nombre d’assalariats, les dades d’Estadística anticipen pujades mantingudes per sobre del 2%, especialment el 2023, amb un increment previst del 3,6%.

EL SALARI MEDIÀ S'INCREMENTA UN 7,6% A L'ABRIL

El salari medià es va situar en els 1.820,14 euros el mes d’abril, segons les dades avançades pel departament d’Estadística. Es tracta d’un augment del 7,6% en comparació amb el mateix mes de l’any passat. El salari mitjà es va situar en els 2.275,44 euros, un 6,6% més que el 2021. Tanmateix, el nombre d’assalariats va créixer un 12,5%, fins a 41.920 persones, augmentant la massa salarial a 95,39 milions d’euros, un 20% més que l’abril del 2021. Pel que fa a les dades semidefinitives de març apunten que el salari medià es va situar en 1.792,44 euros, representant un 76,9% del salari mitjà, que va augmentar als 2.332,36 euros. En aquest cas, el nombre d’assalariats va pujar un 19,3%, fins a 42.889.