Mà d'obra del Perú per cobrir el 'boom' de la construcció de luxe

La construcció ha trobat en la mà d’obra provinent del Perú la resposta al boom que viu el sector, que contrasta amb les dificultats per mantenir o ampliar el personal. Les constructores es queixen que a diferència de l’hostaleria, no disposen de quotes per poder contractar empleats que permetin ampliar la plantilla i, d’aquesta manera, complir els terminis previstos o bé accedir a altres contractes sucosos.

Fonts del sector xifren en unes 150 persones les que depenen d’empreses espanyoles que, en règim de subcontracta, subministren treballadors que contracten directament del Perú, encara que també n’hi ha de països africans, com ara Angola. Les companyies andorranes –totes en promocions immobiliàries d’alt estànding– es veuen obligades a recórrer a aquests treballadors forans a preus força alts: “Poden arribar a facturar 26 0 28 euros l’hora”, diu un petit industrial.

Els treballadors, en canvi, perceben un sou que queda en no-res –uns 700 euros–, després que se’ls descompti l’allotjament i l’alimentació. Com que pertanyen a una empresa espanyola que se suposa que ofereix un servei puntual al Principat, aquests obrers només poden viure a Andorra un màxim de 90 dies. Són substituïts per un altre grup i després de tres mesos poden tornar els primers. Se’ls pot trobar vivint a la carretera de Prats i al Tarter (Canillo), també es va llogar un hotel tancat a Sant Julià de Lòria, i els dies laborables se’ls pot identificar a les 6.30 hores travessant la duana per les furgonetes d’empresa amb matrícula espanyola. Aquests darrers són els que viuen a la Seu d’Urgell, en dos hotels de la ciutat.

El contracte es fa al país d’origen per part de les empreses espanyoles. A Andorra estan coberts gràcies al conveni bilateral en matèria de seguretat social.

En l’últim control sobre immigració, la policia va identificar una cinquantena d’aquests empleats i tots tenien els papers en regla. Es compleix la normativa, però com comenta un empresari andorrà, “possiblement des del Perú les coses es veuen de manera diferent i quan arriben s’adonen que les condicions no són tan avantatjoses”.

Les constructores del país són conscients d’aquesta realitat i admeten que amb la demanda actual “no podem donar cobertura a tothom”. Fins i tot afegeixen que el ritme actual “és desmesurat i s’hauria de frenar, perquè es corre el risc que d’aquest pic actual es passi a una frenada brusca que ens aboqui de nou a una nova crisi”.