Montaner: amor o odi

Hi ha qui diu que és millor que parlin de tu, encara que parlin malament. A l’última sessió del Consell General, el cap de Govern, Xavier Espot, va demanar a la consellera general no adscrita, Carine Montaner, que no vinculés la immigració amb la inseguretat ciutadana. Ella va assegurar que era “un problema que preocupa la ciutadania” i que ella “com a representant del poble, estic al servei dels ciutadans”. Fins i tot va dir que a Espot “li falta humilitat” per escoltar el que estava exposant. Sigui intencionat o no, Montaner no deixa indiferent ningú. “Aquells líders que tenen valoracions mitjanes més altes són els que generen menys rebuig entre la ciutadania”, explica Joan Micó, responsable de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació, amb relació al resultat de l’enquesta política presentada fa unes setmanes. En les valoracions dels líders polítics, Montaner va ser l’única que va suspendre, amb una nota mitjana de 3,6. Tanmateix, la consellera no adscrita va ser la que millor nota va obtenir entre els seus votants potencials, arribant a un 8,5, mig punt més que Xavier Espot entre els simpatitzants de Demòcrates. De fet, només hi ha un altre candidat que també és capaç de superar el cap de Govern a l’hora de generar més suport entre els seus simpatitzants: Josep Pintat. El líder de terceravia va obtenir un 8,1 per part dels que es consideren més pròxims a la seva formació (quatre dècimes menys que Montaner, però una més que Espot).

Per contra, tots els votants de la resta de formacions suspenen Carine Montaner amb notes molt dures, com l’1,9 que rep dels socialdemòcrates o el 2,7 dels més pròxims a la formació demòcrata. Els votants de terceravia, antic partit de Montaner, la puntuen amb un 4,9. “El tipus de política que s’ha pogut fer a França, a Espanya o als Estats Units ja busca això: generar una gran cohesió entre els propis sense que importi si genero rebuig entre els altres, de fet fins i tot podria ser un valor afegit generar rebuig”, explica Micó amb relació als moviments populistes creixents a Europa i al nord del continent americà. “No sé si en el cas de la consellera l’està buscat però si és així aquestes notes no han de ser vistes com a negatives”, assegura el sociòleg, que “tampoc voldria comparar Carine Montaner amb Trump, però en el cas de l’expresident nord-americà no importava si als votants del Partit Demòcrata no els queia bé”. Cal destacar que en el cas de Montaner no aconsegueix que els seus simpatitzants vegin amb mals ulls la resta de candidats. Així, per exemple, els seguidors d’Andorra Endavant van valorar amb un 5,6 Xavier Espot o amb un 5,3 Jordi Gallardo o Pere López. “Al final en aquests casos el que busquen són uns grups que no estan cohesionats dintre la societat”, explica Micó, que afegeix que “aquí això pot ser més difícil perquè el creixement econòmic del país ha anat de la mà de la immigració i aquesta no es veu amb por”. El sociòleg conclou que “haurem de veure si la política de Carine Montaner va per aquí” o si acaba buscant una altra ruta, i recorda que a Andorra “pot costar diferenciar entre un partit i l’altre però li passa a tothom; els grans sempre busquen el centre i anar obrint a poc a poc pels dos cantons, i la veritat és que DA té una posició molt central”.