Quatre anys ferms per al conductor de l'atropellament del McDonald's

La sentència de l’atropellament mortal del McDonald’s no satisfà cap de les parts. El Tribunal de Corts ha condemnat el conductor del totterreny que va envestir un home la nit del 21 d’agost del 2020 a cinc anys de presó –quatre de ferms i un altre condicional– per un homicidi dolós. Una qualificació que no preveia cap de les parts, que estudien recór­rer contra la decisió.

La defensa, que en un principi va demanar l’absolució perquè considerava que “mai hi ha hagut intenció de causar la mort”, va acabar qualificant els fets com a homicidi per imprudència greu i va demanar set mesos de presó. En canvi, el ministeri fiscal i l’acusació de la mare i les germanes van demanar que se’l condemnés per un delicte d’assassinat. El fiscal va reclamar que se li imposés la pena de 16 anys de presó, mentre que l’acusació particular va escalar la petició a la pena màxima de 20 anys de presó.

Homicidi dolós

El tribunal, però, considera que el conductor no va obrar amb traïdoria i, per tant, no hi ha lloc per a l’assassinat. Tampoc hi veu imprudència, perquè argumenta que podria haver previst el resultat. Per aquest motiu, qualifica els fets d’homicidi dolós. El Codi Penal preveu per a aquest tipus penal entre 10 i 16 anys. Ara bé, la sala considera, en certa manera, que l’acusat va actuar conduït per la por insuperable i aplica aquest eximent de manera incompleta. Així mateix, entén que concorren certes circumstàncies atenuants: d’una banda, perquè la víctima va contribuir a la producció del resultat i, de l’altra, perquè el condemnat s’ha esforçat a compensar la família. De fet, la dona i la filla van retirar l’acusació després d’haver pactat una indemnització, mentre que la mare i les germanes van optar per seguir amb el procediment penal.

Amb tot, Corts ha optat finalment per aplicar la pena inferior de cinc anys de presó, quatre dels quals ferms. Una condemna que el conductor pràcticament ja ha complert en la seva meitat, ja que dorm a la Comella des que van passar els fets. A més, li imposa una indemnització que ascendeix als 80.000 euros.

Ara, les parts tenen 15 dies hàbils per presentar un recurs davant el Tribunal Superior. La defensa té clar que lluitarà per reduir la pena del seu client, perquè creu que mai va tenir intenció de matar. L’acusació farà el mateix, ja que la sentència s’allunya molt del que esperaven.

CRONOLOGIA

-21/08/2020

Atropellament

La nit del 21 d’agost del 2021 l’odontòleg de nacionalitat espanyola atropella un home resident, causant-li la mort. Tot plegat passa en el marc d’una discussió, després que el finat realitzés una maniobra de circulació perillosa. La víctima baixa del cotxe i amenaça el conductor del totterreny, que l’atropella en un intent per fugir del conflicte.

-31/03/2022

Dos dies de judici

Després d’un any i set mesos, es jutja el metge espa­nyol, que està empresonat des que van passar els fets. El judici dura dos dies i es visualitzen les imatges del moment. L’home assegura que no tenia intenció de matar, sinó que volia fugir del lloc perquè l’actitud agressiva del finat el va espantar. El tribunal rebutja deixar-lo en llibertat provisional.

-19/05/2022

Sentència

Corts notifica la seva decisió. El condemna a quatre anys de presó ferma per un homicidi dolós. A partir d’aquí, les parts tenen 15 dies hàbils per poder recórrer contra la decisió.

CORTS ABSOL EL PNEUMÒLEG ACUSAT D'HOMICIDI IMPRUDENT

El pneumòleg a qui s’acusava d’haver comès un homicidi per imprudència professional ha estat absolt. El Tribunal de Corts considera que la mort de la pacient no va ser conseqüència de la falta de diligència professional del metge, sinó per un seguit de mancances del sistema assistencial d’aleshores. De fet, la sentència sosté que “el delicte no és constituït. És el sistema el que falla estrepitosament”. Ara, l’acusació particular estudia si recorre contra la sentència o si, en canvi, interposa una demanda civil contra el SAAS. Els fets es remunten al 2005, quan l’especialista va ser assignat metge tractant d’una pacient ingressada per una infecció respiratòria greu. Durant el cap de setmana, la dona va quedar sota la responsabilitat d’una altra metgessa, que va demanar unes analítiques amb caràcter “no urgent”. Passat el cap de setmana, el pneumòleg va donar l’alta a la pacient sense arribar a tenir tots els resultats de l’analítica. La dona va marxar a casa i els resultats van quedar oblidats. Mai va saltar cap alerta en el si de l’hospital quan l’analítica va donar positiu en hepatitis C. El pneumòleg va continuar visitant la dona a la seva consulta privada, però aleshores no existia la història clínica compartida i mai es va assabentar de la malaltia. Tampoc en va tenir mai constància –fins abans de morir– la pacient, que no va rebre tractament i va acabar morint al cap d’uns anys. Corts considera acreditat que, en aquell moment, el sistema assistencial de l’hospital no complia els estàndards de qualitat actuals. Així, un seguit de circumstàncies van fer que mai ningú a l’hospital arribés a assenyalar que la pacient patia hepatitis C i, per tant, el metge no ho va poder saber mai.