rebuig del col·legi a la cartera de serveis
Els metges reivindiquen una major presència al consell de la CASS
Lamenten que els membres siguin sobretot gestors i el perfil sanitari hagi perdut pes
El Col·legi recorda que en un inici hi havia d'haver dos metges al consell d'administració.
L’oposició del Col·legi de Metges a la cartera de serveis és ferma i així li ho van fer saber a Joan Martínez Benazet abans que deixes el càrrec de ministre de Salut. Consideren que limitar allò que poden prescriure en funció de la seva especialitat és un atac a la professió i rebutgen l’argument del pretés estalvi sanitari. Per al col·lectiu s’ha d’afrontar un altre debat, que és la revisió de preus d’allò que es prescriu. “La despesa en laboratori o radiologia es manté estable perquè els preus, tot i que la medicina avança, es mantenen estables”, reflexiona la presidenta del Col·legi, Meritxell Cosan. Els professionals argumenten que “igual hi ha coses que al cap dels anys es devaluen, que s’haurien de retocar, i permetre que coses noves que permetin un millor diagnòstic entrin en detriment de les velles”. “Això és el que hauria de sortir en una cartera de serveis”, defensa Cosan, que afegeix una altra de les queixes del Col·legi relacionada amb què es finança i a quin preu: la composició del consell d’administració de la CASS. Argumenta que en la constitució de la Seguretat Social es contemplaven dos metges en el si de l’òrgan de la parapública i que prescindir d’aquest requisit va ser un “error”. “La figura del metge és la que et permet saber quines proves diagnòstiques surten, quins tractaments... el que no pots tenir és gestors sense que ningú tingui la part tècnica.”
Cosan afirma que s’imputa el que es gasta en laboratori o radiologia a les prescripcions dels metges però rebat que si es recepta és perquè està indicat i insisteix en la revisió perquè “potser la ressonància no s’ha de pagar al mateix preu que l’any 2000 o sí, o hi ha un altre tipus de ressonància més cara”. “El que no pot ser és que ens mantinguem en les mateixies línies que fa 20 anys”, reclama. I ho exemplifica en el tractament del càncer: “L’any 2000 la gent es moria més de càncer, els tractaments oncològics t’allarguen la vida i són molt cars, això ho sabem els que ens dediquem a la pràctica assistencial però un gestor no té per què saber-ho.” En qualsevol cas, el que el Col·legi rebutja taxativament és que els circuits definits per a la carera de serveis suposin una racionalització de la despesa. Al contrari, sostenen que la farà pujar, i han deixat clar que acudiran a la justícia si no hi ha canvis. El Govern ha convocat els col·legis sanitaris pel rebombori que ha generat el nou reglament i està per veure si la trobada calmarà els ànims.