L'Agia demana empara legal per poder demanar dades personals per llogar un pis

Les immobiliàries volen poder demanar dades sense impediments als interessats a comprar un pis o llogar-ne un. Així ho assegura el president de l’Agència de Gestors Immobiliaris, Gerard Casellas, que s’ha referit a la nova llei de protecció de dades que ha d’entrar en vigor. “Els propietaris han de saber qui posen a casa seva”, defensa Casellas. El nou president del col·legi del sector, titular al càrrec des del passat dia 30 de març, creu que “és la llei de protecció de dades la que ha de garantir que la informació que demanem es quedi a les oficines i no surti d’aquí”, però considera que no ha de prohibir que els propietaris o les immobiliàries puguin exigir dades personals als interessats.

Els punts de la CASS

“Des del meu punt de vista, sí que té sentit demanar dades com els punts de la CASS perquè cal tenir el màxim d’informació possible”, afirma Casellas. Així i tot, el president de l’Agia reconeix que “no hi ha cap garantia de res” i per això assegura que tot i demanar la informació personal no és una assegurança per als propietaris de pisos. Afirma que la demanda es fa tot i que el problema de la morositat a Andorra no està estès i que, en el cas de la seva immobiliària, “no arriba al 2% dels pisos que gestionem”.

Per contra, el president de l’Agia creu que cal assumir que “cada cop és més habitual que se’ns demanin dades personals quan fem transaccions” i posa com a exemple el cas de les entitats bancàries que “ja et demanen declaracions d’impostos quan vols sol·licitar un crèdit o una hipoteca i és normal, hem d’entendre que cada cop és més habitual haver de facilitar dades que per ara pensem que formen part de la intimitat”. En aquest sentit, Casellas recorda que Andorra no sol·licita tanta informació com els països veïns. “Si ens comparem amb França, les dades que demanem aquí no són res”, assevera Casellas. Encara relacionat amb la recollida de dades, el màxim responsable de l’Agia ha demanat a l’Institut de l’Habitatge que “reculli tota la informació possible per dur a terme la millor anàlisi del mercat, per prendre les decisions oportunes” per tal de millorar la situació del mercat immobiliari. “Actuar en un mercat en el qual és no es té informació és difícil”, assegura el president, que es mostra obert a seguir col·laborant amb les administracions públiques, especialment amb els comuns. “Intentem donar la nostra opinió sempre que se’ns demana i que se’ns escolti quan ho creiem oportú; la reunió amb el senyor Josep Maria Pla [director de l’Institut de l’Habitatge] va ser positiva, era una reunió inicial de presentació”, explica Casellas, que veu amb bons ulls el postulat de Pla en relació amb reduir les subvencions com a solució al mercat de l’habitatge.

PREOCUPACIÓ PER LES POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES DE L'ACORD D'ASSOCIACIÓ

D’altra banda, Gerard Casellas també demana que l’Estat garanteixi que el sector de les immobiliàries segueixi regulat després de l’acord d’associació amb la Unió Europea. “El que estem defensant és que no es pugui exercir la professió sense formació; no entendríem que tenint en compte que hi ha aspectes tan sensibles com la protecció de dades que qualsevol persona pugui fer de gestor immobiliari”, assegura Casellas. En aquest sentit, el president de l’Agia recorda que “tot allò que no estigui dins l’acord implicarà liberalitzar-ho i no és el mateix la situació d’Andorra que la d’Espanya, per exemple, on tothom pot exercir”. En aquest sentit, l’Agia està treballant amb el col·legi de gestors immobiliaris de Barcelona per intentar “aprofitar tota la formació que donen als seus afiliats i que nosaltres també ho puguem aprofitar”. A més, el col·legi també està en converses amb la Universitat d’Andorra, perquè sigui la universitat qui imparteixi les formacions.