guerra a europa

Andorra ja acull unes cinquanta refugiades

El nombre de persones ucraïneses que busquen estar lluny del conflicte bèl·lic a Andorra s’aproparà avui a la cinquantena

A l'esquerra, diverses persones organitzant el material que s'envia a Ucraïna. A la dreta, el metge visitant un nen ucraïnès que va arribar ahir al país.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Govern ha de donar una resposta ràpida a la situació legal que donarà a les dones i infants que fugen de la guerra a Ucraïna. Ahir ja superaven amb escreix la quarantena i s’espera que segueixin arribant, la majoria perquè tenen família o amics a Andorra.

Ahir va arribar una mare amb el fill, que no es trobava bé. Voluntaris de la comunitat ucraïnesa es van encarregar del viatge i un cop al Principat el cònsol honorari, Antoni Zorzano, va fer gestions i el nen va ser atès pel doctor Joan Carles Miralles, que li va diagnosticar un refredat. Van ser allotjats en un hotel del Tarter.

També una dona ucraïnesa d’edat avançada es troba ingressada a l’hospital –a causa dels efectes secundaris de la covid–. Afers Socials ja ha donat indicacions perquè no hagi d’abonar l’estada a l’hospital i serà l’executiu qui es faci càrrec de la despesa.

La majoria d’aquestes persones es troben amb familiars. Tots arriben fatigats, espantats i amb un futur incert en un país que ningú coneix. En total es poden comptar 45 persones que ja són a Andorra fugint dels bombardejos russos i de l’horror de la guerra.

Dues dones –una de les quals embarassada– i un nen d’un any aterren aquest matí a l’aeroport del Prat, on seran recollits per voluntaris de la Creu Roja, que traslladaran el grup a Andorra. A la tarda arribaran dues dones més, en un vol que surt de Cracòvia. Les dones vivien a Dniéper. És la quarta ciutat més poblada d’Ucraïna, amb aproximadament 980.948 habitants. Es troba a la part oriental, on fins ara hi havia una relativa calma, però dilluns ja van sonar les sirenes avisant d’un possible bombardeig.

El ritme al qual estan arribant refugiades a un petit país com Andorra fa presagiar que el nombre final serà important. Al final del dia d’avui seran una cinquantena i cada dia n’arriben més. Alguns per decisió pròpia, altres animats per amics o familiars.

Zorzano va comentar ahir que ha demanat al Govern que, a banda de tancar l’estatus jurídic de com viuran a Andorra, “el més important ara és assegurar l’assistència mèdica i transport gratuït perquè puguin desplaçar-se pel país”.

D’aquesta mig centenar de refugiats, la majoria estan amb familiars. Una mare i la filla d’un any han aconseguit llogar un modest apartament a Escaldes-Engordany, mentre que una altra família ho ha fet a Andorra la Vella. En aquest cas l’home té una empresa de construcció al seu país i també inversions a Andor­ra, per la qual cosa la seva situació no és igual d’angoixant que la de la resta de persones que arriben amb una petita bossa de mà. Com que havien fet un viatge de negocis han decidit no tornar a Ucraïna, ja que la situació allà empitjora cada hora.

Dins d’aquest grup hi ha també els turistes que estan allotjats en un hotel d’Encamp, que ha decidit no cobrar-los.

L'UNICEF I L'ACNUR ALERTEN SOBRE EL PERILL PER ALS INFANTS QUE VIATGEN SOLS

La darrera setmana, més d’un milió de refugiats s’han vist obligats a escapar d’Ucraïna a la recerca de seguretat i protecció. Centenars de milers són nens i nenes, i molts no van acompanyats o s’han hagut de separar dels seus pares o familiars. L’Unicef alerta que els nens que no compten amb la protecció dels progenitors corren més risc de ser víctimes de la violència, l’abús i l’explotació. Quan se’ls obliga a travessar fronteres, els perills es multipliquen. A més, el risc de convertir-se en víctimes del tràfic també augmenta durant les emergències. L’Unicef i l’Acnur insten tots els països veïns i afectats que garanteixin la identificació i el registre immediats dels nens no acompanyats i separats que fugen d’Ucraïna una vegada que els hagin permès accedir al seu territori. Depenent del desenvolupament del conflicte, la Unió Europea calcula que hi pot haver entre 2,5 i 6,5 milions de desplaçats i que la meitat acabaran demanant protecció internacional (i no només la temporal que s'aplica un màxim de tres anys) als països d'acollida.

El metge visitant el nen d'un any, acompanyat de la mare, ahir.

tracking