Estadística estima que hi ha 6.238 pisos buits

El departament d’Estadística estima que almenys hi ha un total de 6.238 pisos buits al país, segons les dades que ha pogut obtenir d’habitatges sense consum elèctric –o pràcticament nul– durant el 2021. Així ho va afirmar ahir el seu director, Joan Soler, que va puntualitzar que aquests habitatges “infrautilitzats” poden aglutinar casuístiques tan diverses com segones residències sense visita, pisos en execució judicial, en venda o en herència, entre d’altres motius. Sigui com sigui, la dada representa gairebé el 15% del parc immobiliari del Principat, fixat en 46.053 llars, entre les quals s’inclouen uns 2.500 apartaments turístics.

Dels 6.238 pisos buits que ha recomptat Estadística, 1.800 corresponen a Andorra la Vella, 1.525 a Canillo, 1.180 a Escaldes-Engordany, 909 a Encamp, 487 a la Massana, 180 a Ordino i 157 a Sant Julià de Lòria. Val a dir, però, que en el cas d’Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria no s’han pogut contrastar les dades dels contractes elèctrics amb el registre de territori, de manera que només es quantifiquen els casos existents en els registres de les mútues. Dit d’una altra manera, que les xifres en aquestes tres parròquies encara es podria engreixar més. En qualsevol cas, però, prenent com a bones les referències de la resta de parròquies, cal destacar que la problemàtica dels pisos buits s’accentua a Canillo, on hi ha 1.525 immobles desocupats del total dels 7.747 habitatges que hi ha a la parròquia.

Tot aquest reguitzell de dades es va emmarcar en la presentació del sistema d’indicadors d’habitatge, que també va comptar amb la presència del ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, i el president de la CEA, Gerard Cadena. Sobre la qüestió dels habitatges buits, precisament, Cadena va celebrar que s’hagi acotat una quantitat que permeti posar fi a les especulacions respecte d’aquestes xifres. “Aquestes dades són rellevants per poder fer una planificació i conèixer quina és la possibilitat per fer pisos de lloguer”, va apuntar. Per la seva part, Filloy va mostrar-se prudent a l’hora d’avaluar les dades. “No sabem quins pisos estan en segona o tercera residència. Hi ha una quantitat de casuístiques que ens fan difícil veure quin serà l’impacte d’aquests habitatges”, va afirmar.

Relacionat amb el bloc de la demanda d’habitatge, Soler va exposar que durant el 2021 es van produir un total de 501 transaccions immobiliàries –que van suposar un increment del 55,6% respecte a l’any anterior– per valor de 177 milions d’euros –que al seu torn significa un augment del 77,3% en comparació amb el 2020–. De les 501 operacions immobiliàries, 238 van provenir d’Espanya, 119 de França i 144 d’altres països. Pel que fa als imports de les transaccions aprovades i formalitzades, és el valor més alt des que el 2012 registra les dades el departament d’Estadística.

De tot plegat, Soler va evidenciar que en el mercat de l’habitatge existeix “una tensió entre l’oferta i la demanda”, quelcom que va apuntar que ja reforcen les enquestes del CRES, la de pressupostos familiars o la de condicions de vida. D’altra banda, cal remarcar que el sistema d’indicadors de l’habitatge també comptarà amb un simulador que permetrà fer projeccions al voltant de la demanda i l’oferta. “Aquesta eina “ens permetrà afinar una mica més en les polítiques públiques d’habitatge per distensionar el mercat”, va dir Filloy. Finalment, tots els compareixents van congratular-se per poder disposar de dades al voltant de l’habitatge, una mancança crònica que havia tingut Estadística.

IMMINENT ADJUDICACIÓ DE LA BASE DE DADES DELS CONTRACTES DE LLOGUER

El ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, va explicar ahir que l’adjudicació de la base de dades dels contractes de lloguer és imminent. Aquest sistema informàtic estarà a disposició del Govern i dels comuns i servirà per emmagatzemar tota mena d’informació anonimitzada al voltant de la realitat del mercat de lloguer. Portat a la pràctica, Filloy va manifestar que tota persona que s’empadroni en una corporació haurà d’aportar dades relatives a la tipologia d’habitatge per a constituir el registre. “Parlem de nombre d’habitacions, nombre de persones que viuen al pis, localització, preu de lloguer o consum elèctric”, va expressar el ministre, convençut que “aquesta informació estandarditzada ens permetrà disposar de dades reals i fidedignes sobre el mercat de lloguer”. De totes maneres, el titular d’Habitatge va puntualitzar que la base de dades dels contractes de lloguer “s’haurà d’alimentar amb certa prudència i pausa”. “No és la nostra intenció col·lapsar les administracions comunals”, va afegir, tot esperant obtenir fruits a llarg termini.