Diari TV

L'explotació de la natura obre el debat de la petjada humana

Èric Bartolomé i Marc Mossoll incideixen en la preservació del medi ambient sense renunciar al reclam turístic. El projecte de llei d’estacions de muntanya evidencia que les posicions s’han apropat amb les esmenes.

En primer pla, Marc Mossoll. Al fons, Èric Bartolomé, al plató de Diari TV.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La natura és un dels grans patrimonis d’Andorra, si no el que més. La diferència entre treure’n profit o rèdit varia en funció dels interessos econòmics que hi ha en joc i la sensibilitat mediambiental de cadascú. En el debat sobre el projecte de llei d’estacions de muntanya a L’última paraula de Diari TV, Èric Bartolomé, secretari d’Estat d’Economia i Empresa, i Marc Mossoll, biòleg i guia de muntanya, van confrontar visions respecte de la petjada humana sobre l’explotació de la natura.

Per Mossoll, hi ha un blanc o negre molt clar sobre la taula: “Oferir natura pura i dura o oferir natura transformada.” I com a biòleg i representant de diverses associacions muntanyenques té clar que si es prioritzen les infraestructures en el medi natural per atraure un major nombre de turistes serà “pa per avui i gana per demà”. “Estem creant molts punts de massificació. Si portem mobiliari urbà a la muntanya estem fent una pressió sobre el medi que és difícilment reversible. Al ritme que anem nosaltres d’aquí a 20 anys no quedarà res”, va manifestar.

Al seu torn, Bartolomé va balancejar al voltant d’un discurs més moderat que feia referència a la voluntat de l’executiu de minimitzar l’impacte de la presència humana a la natura. “Que no es converteixi en un parc d’atracció ho comparteixo, per això hi ha projectes com el de la Reserva de la Biosfera que van en el sentit contrari”, va apuntar Bartolomé. No obstant això, a l’hora d’argumentar la conveniència de tallar la CG-3 a l’altura d’Ordino Arcalís “per evitar aglomeracions” va obviar que aquesta decisió ha afavorit els interessos de l’estació concessionària, accentuats amb la construcció del mirador solar al pic de Peyreguils. Sigui com sigui, ara la decisió de tallar la carretera recaurà en el comú d’Ordino. Amb tot, el debat sobre els límits de les estacions d’esquí va anar més enllà i Mossoll va qüestionar “el creixement infinit” d’aquestes, tot defensant una aposta per la creació de parcs naturals. “Hem d’ensenyar a instruir el respecte a la muntanya, no a escampar infraestructures per tot arreu”, va declarar.

Drets i deures

Els drets i deures que tindran els usuaris de la muntanya en el nou text va evidenciar que les posicions allunyades de les quals partien el Govern i els agents implicats s’ha escurçat gràcies al lífting parlamentari. Sempre políticament correcte, Bartolomé va donar la “benvinguda” a les millores introduïdes pels grups de la majoria en forma d’esmenes. Per la seva banda, Mossoll va recalcar la satisfacció dels col·lectius muntanyencs per haver introduït canvis en el redactat des del vessant legislatiu. “Prèviament no ens havíem sentit tan escoltats”, va afirmar, al que ràpidament va sortir al pas el secretari d’Estat per reivindicar que “l’esperit del ministeri mai ha estat treball d’esquena als sectors implicats”. Malgrat això, el dirigent liberal a poc a poc va anar reculant per acabar admetent que al text inicial “no quedava reflectit de manera prou contundent”.

De la llista de neguits, Mossoll va posar sobre la taula la necessitat d’aclarir que no es cobrarà el forfet Natura per accedir a zones no explotades a l’estació com, per exemple, podria ser anar a buscar bolets durant la tardor. “Si el terreny està en el seu estat natural no hi ha justificació per demanar una contraprestació econòmica a l’usuari”, va verbalitzar Bartolomé. “Entenc que la intenció no és aquesta, però la llei no ho hauria de permetre de cap manera i no ho deixava clar”, va replicar Mossoll.

On sí que van convergir els dos convidats és en la importància de comptar amb un marc legal actualitzat a les activitats que es desenvolupen a les estacions. “Era necessari ordenar la quantitat de gent que pot practicar de forma simultània activitats diferents en un petit espai. Poden ser perfectament compatibles però de forma ordenada”, va glossar Bartolomé.

tracking