Els lladres del fil de silicona van robar en sis habitatges per Nadal

Els lladres que fan servir un fil de silicona a la porta per assegurar-se que el pis està buit han tornat a actuar a Andorra. Ja ho van fer l’estiu passat i aquest cop van aprofitar les festes nadalenques per tornar a buidar, bàsicament de joies, alguns habitatges. Concretament han estat sis els apartaments que han rebut la visita d’aquesta banda que, segons creu la policia, és molt professional i actua per tot Espanya.

Segons li consta a la policia van actuar concretament els dies de Nadal, Cap d’Any i Reis. Les dates no són triades a l’atzar, sinó que són dies en què hi ha més probabilitat que els veïns no hi siguin, o bé perquè estan de vacances o amb la família per passar aquestes festes entranyables. En aquesta ocasió els pisos estaven ubicats a la zona del Lycée francès, a Andorra la Vella, i en tots els casos el modus operandi és el mateix. És un mètode original però que s’ha convertit en molt habitual, perquè permet als lladres treballar amb la tranquil·litat de saber que els propietaris o llogaters no hi són.

Van entrar a sis habitatges, de manera ràpida i sigil·losa, sense despertar sospites i deixant la porta tancada i sense senyal d’haver estat forçada. La tècnica consisteix en la utilització d’un petit fil de silicona pràcticament invisible que els lladres enganxen, tant a la porta com al marc, normalment a la part inferior, i que resulta molt difícil de veure a simple vista. Passats uns dies, tornen a l’habitatge i comproven si aquest element s’ha trencat. Si és així, saben que els llogaters no han marxat i trien un altre objectiu. Però si la silicona segueix intacta intenten colar-se dins del domicili.

El procediment no és nou, ja que algunes bandes organitzades ja estaven emprant-lo des de fa algun temps. A Andorra es va detectar per primer cop aquest estiu en robatoris al centre d’Encamp i les Bons. Es va fer servir el mateix sistema durant l’estiu passat, i la policia sospita que podria ser la mateixa banda organitzada que arriba a Andorra per donar els cops i fuig del país. Poca cosa els interessa de l’interior dels pisos, se centren en els diners i especialment en joies, fàcils de transportar i més difícils de detectar a la frontera.

Si el pis no està buit, és difícil que els inquilins s’adonin de la marca que han deixat els lladres. És quasi imperceptible a la vista, sobretot perquè ningú no pensa que serà víctima d’un robatori a la llar. Quan el propietari hi arriba en aparença tot és normal, únicament pot notar un pany més lleuger i que està tancat sense haver donat les voltes abans de marxar.

Els lladres accedeixen sempre per la porta. En els pisos on van robar per Nadal també hi havia la possibilitat d’intentar accedir per les finestres o per un balcó, però ho van fer per la porta. Com sempre sense deixar rastre, perquè segons els investigadors són experts a l’hora d’obrir les portes dels habitatges sense que es noti que han estat forçades. Només quan les persones que hi viuen hi tornen el primer que comproven és que algú ha regirat les seves coses.

A Espanya s’ha convertit en una fórmula habitual per entrar a les cases. Els fils són transparents i difícils de detectar. Poden ser creats amb silicona o cola tipus Superglue. Com els fan?, doncs comencen el fil en el marc de la porta per finalitzar-lo a la pròpia porta perquè quan s’assequi es creï un fil de plàstic fi, similar a una teranyina. Els lladres vigilen les cases i si el fil es trenca és que han obert la porta de la casa i hi ha gent, per tant avorten el pla de robatori. Si segueix intacte durant dies o fins i tot hores, segons els plans dels lladres, significarà llum verd per perpetrar el saqueig del domicili. La policia està convençuda que és gent que ve a Andorra en dates concretes quan sap que hi ha més probabilitat de trobar pisos buits.

Sistemes emprats

Relliscada

En argot serraller es coneix com enganxar un targetàs, és el sistema més conegut per obrir una porta sense claus i el més demandat per les presses.

‘Bumping’

Consisteix a tallar una clau d’una determinada forma de la mateixa marca del bombí, i mitjançant un petit cop aconseguir desbloquejar el cilindre.

Amb rossinyols

Aquest tipus d’obertura és molt més complex, ja que influeix la tècnica i l’estat del pany, hi ha cilindres amb tant de desgast que serà impossible.

Extracció

Consisteix a rebentar el bombí i extreure’l com el seu nom indica, normalment ajudats per una màquina i un cargol, per treure el cilindre i així accedir al pany.