Mor l'arquitecte Ricard Bofill, pare del santuari de Meritxell

Ricard Bofill, l’arquitecte del santuari de Meritxell, va morir ahir a Barcelona a l’edat de 82 anys. El creador català va idear l’emblemàtic edifici que es va inaugurar el 8 de setembre del 1976 després de la destrucció de l’església de Santa Maria de Meritxell per un incendi que va tenir lloc la nit del 8 al 9 de setembre del 1972. Bofill va dissenyar un gran projecte del qual només es va fer realitat la primera fase, que es va començar a construir l’any 1974 i no es va finalitzar fins dos anys més tard. De fet, la proposta inicial de l’arquitecte català era dur a terme un projecte colossal amb un viaducte que connectava amb les muntanyes de la vall, un llac artificial amb un pont amb un carrer de botigues i restaurants, una gran escalinata amb terrasses, petits aixoplucs i escultures de grans dimensions, a més d’amfiteatres per celebrar aplecs populars i acollir actes culturals. L’edifici actual té influències de diversos estils amb volums geomètrics que configuren un santuari monumental de formes avantguardistes, que és una de les referències arquitectòniques per als visitants. Durant la jornada d’ahir es van deixar veure diversos missatges a les xarxes socials recordant la seva figura. En aquest sentit, Govern va publicar un missatge on agraïa “el llegat material que ha deixat a Andorra amb la Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell”, i on es destacava que és “un dels exponents més representatius de l’arquitectura d’Andorra del final del segle XX. Els seus volums arquitectònics són indissociables del nostre paisatge cultural”. Per altra banda, Museus d’Andorra també va participar en les mostres de condol tot remarcant l’atractiu de la creació de l’arquitecte i destacant que “la seva empremta perdurarà a Andorra en el Santuari de Meritxell, una obra eclèctica que no deixa indiferent”.

Bofill va acumular una llarga trajectòria als camps de l’arquitectura, el disseny i la planificació urbana, amb obres de disseny urbà com la Place de l’Europe de Luxemburg, el barri Antigone a Montpeller (França), la Nova Bocana del port de Barcelona o la remodelació i l’ampliació de l’aeroport de la capital catalana, on també va projectar el Teatre Nacional de Catalunya i l’Hotel W.