Tercera vacuna al cap d'un mes als infectats

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va anunciar ahir al vespre, durant l’emissió del Parlem-ne, a Diari TV, que la cita per rebre l’administració de la tercera dosi s’escurçarà a un mes per a les persones que recentment hagin superat la malaltia. El màxim responsable de la gestió sanitària de la pandèmia al país va assegurar que amb la immunitat natural “no n’hi ha prou” per fer front a les mutacions de la variant òmicron, raó per la qual va advocar per accelerar el procés de vacunació i generar un “efecte booster” entre la població. Així mateix, Benazet va explicar que de forma imminent s’activarà la quarta dosi per als pacients immunodeprimits. “Està demostrat científicament que amb la quarta vacuna estan més protegits que amb tres dosis”, va manifestar el ministre.

La polarització de les vacunes

Amb relació a les vacunes, el ministre va exculpar de “responsabilitat directa” aquelles persones que no s’han decidit a vacunar per por o desconfiança. En canvi, més contundent es va mostrar amb els corrents antivacunes, contra els quals va carregar per propagar “notícies descarrilades de la ciència”. “La gran irresponsabilitat està en els moviments que preconitzen els mals de les vacunes. Són la causa de molts malalts greus i estan fent molt de mal a la societat en general”, va etzibar. De fet, va afegir que “la gran sort d’aquesta pandèmia és que han arribat les vacunes”, tot i admetre que “potser ens vam donar unes expectatives que no s’han acomplert”.

A tall d’exemple, Benazet va reforçar el seu argumentari il·lustrant dades sobre malalts que han passat per la unitat de cures intensives. “Entre el 31 d’octubre i el 24 de desembre hi han passat 31 pacients, 23 homes i vuit dones. D’aquests, tretze estaven vacunats, tots ells immunodeprimits, i 18 no estaven vacunats. La mitjana d’edat dels vacunats és de 68,7 anys, mentre que la mitjana d’edat dels no vacunats és de 59,7 anys. És molt indicador tenint en compte que el 82% de la població està vacunada”, va exposar.

Malgrat reconèixer la impossibilitat per traçar tots els nous contagis d’òmicron, el ministre va explicar que “hem d’aprendre a conviure amb aquesta nova variant”, amb la premissa de preservar el màxim d’activitats econòmiques obertes però alhora sense abaixar la guàrdia davant el virus tot “respectant les normes establertes”. Precisament, Benazet va comentar que la vara per mesurar el grau de restriccions a aplicar és la pressió sobre l’UCI i no tant el nombre de casos diaris. “És el coll de botella i ho vigilem contínuament”, va dir.

Qüestionat per l’elevada incidència de la covid-19 en comparació amb altres països, va defensar les particularitats del Principat per contextualitzar les dades. En aquest sentit, va esgrimir que la capacitat diagnòstica del país té una major sensibilitat amb les TMA i va posar de manifest que el model turístic del país contribueix a una major mobilitat tant interna com externa. No obstant axiò, va recalcar que el percentatge de letalitat és inferior al de la mitjana europea.

FALTEN INFERMERES TOT I LA INVERSIÓ D'1,5 MILIONS D'EUROS EN RECURSOS HUMANS

El titular de Salut va assegurar ahir que des de l’esclat de la pandèmia s’han invertit un total d’un milió i mig d’euros en recursos de personal dins del SAAS (un milió el 2020 i 500.000 euros el 2021). Tot i assegurar que el sistema sanitari disposa “d’una capacitat de resposta molt potent”, el ministre va reconèixer les dificultats per trobar infermers que cobreixin les places vacants. “Sempre costa més recursos humans que mitjans tècnics, però això li passa a tothom”, va indicar. En aquest sentit, va incidir en el fet que el sistema sanitari està “exhaust” després de 22 mesos pràcticament ininterromputs de lluita contra el coronavirus. Amb tot, Benazet va recalcar que, a diferència d’altres països, “hem estat capaços de donar la mateixa atenció sanitària a tots els pacients”. Respecte als sanitaris no vacunats, va comentar que es tracta d’un percentatge “baix” i es va mostrar més preocupat per les baixes dels sanitaris infectats. Emmirallant-se en França, va plantejar l’opció d’establir protocols concrets perquè els professionals que siguin asimptomàtics puguin treballar amb seguretat.