REACCIONS A L'ENCÀRREC DEL GOVERN DE TONI MARTÍ
El PS diu que s'ha avalat l'encaix de l'avortament a la Constitució
Salazar argumenta que l’opinió jurídica recollida en el document desmunta la versió del Govern sobre la inconstitucionalitat de la interrupció voluntària de l’embaràs
Una manifestació per a la despenalització de l'avortament.
El PS considera que l’informe sobre l’avortament que va encarregar el Govern de Toni Martí la legislatura passada estableix un precedent jurídic que desmunta la teoria de l’executiu sobre la inconstitucionalitat de la interrupció voluntària de l’embaràs. “Ja no ho poden seguir defensant perquè és una possibilitat que la Constitució ho permet”, assegura la consellera general Judith Salazar. Així doncs, les primeres conclusions que han extret els socialdemòcrates després d’haver tingut a les seves mans el document realitzat pels lletrats Tomàs Gui Mori i Manel Pujadas és que “hi ha opinions jurídiques independents que sostenen el que políticament defensem fa vint anys”.
Dit d’una altra manera, Salazar creu que queda evidenciat l’encaix jurídic de la despenalització de l’avortament i constata que l’únic obstacle que hi pot haver és el Copríncep episcopal. “Queda demostrat que no cal una reforma constitucional. I si el problema és institucional haurem de veure si les institucions s’acullen a les seves competències fent el que els pertoca”, ressenya.
La limitada escletxa que queda oberta amb l’informe supedita la despenalització de l’avortament fins a les 14 setmanes d’embaràs, és a dir, període en el qual mèdicament es considera que no existeix encara activitat cerebral i el futur fetus no té un sistema cortical conformat. Aquest “matís”, per al Partit Socialdemòcrata, té una transcendència rellevant ja que esgrimeix que està basat en raons científiques que no contravindrien l’article vuit de la Carta Magna, que “reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases”.
Per tant, el fet que la ciència, segons l’informe, no prevegi com a vida el període inicial de les 14 setmanes d’embaràs permetria, segons Salazar, despenalitzar l’avortament en aquest supòsit. A més, la dirigent socialdemòcrata va recordar que a la Constitució també queda recollit com un dret fonamental la protecció de la integritat física i moral. Per aquest motiu, Salazar va asseverar que “si hi ha una confrontació entre una possibilitat de vida i una vida consolidada des d’un punt de vista jurídic ha de prevaldre la vida de la mare davant de la d’un nascituri que no té vida autònoma”.
Espot relativitza l’informe
El cap de Govern, Xavier Espot, va demanar ahir relativitzar el contingut del document i va mostrar-se prudent respecte dels propers passos a seguir. “És un informe jurídic com qualsevol altre perquè el dret no és una ciència exacta. Podem trobar informes que diguin el que diu aquest i d’altres que diguin tot el contrari. I no vol dir que un sigui millor que l’altre perquè al final qui haurà de dir si una determinada norma en matèria d’interrupció voluntària de l’embaràs és constitucional o no és el Tribunal Constitucional”, va remarcar Espot, que va recordar la importància de preservar el marc institucional “que ha funcionat durant tants segles”.
ESCODA SOSTÉ QUE EL PRECEDENT JA EXISTEIX AMB LA LLEI DE REPRODUCCIÓ ASSISTIDA
Per a la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda, el contingut de l’informe “no canvia la nostra posició”. “Seguirem defensant el mateix de sempre, que és el que posa al nostre manifest”, va declarar Escoda, que properament es reunirà en el si de l’associació per analitzar detingudament l’informe. Això sí, referit a l’escletxa de despenalitzar l’avortament abans de les 14 setmanes, la dirigent feminista considera que ja existeix un precedent d’aquestes característiques que valida la constitucionalitat de la interrupció voluntària de l’embaràs en aquest supòsit. “Sobta que a la Llei de tècniques de reproducció assistida es descarten alegrement els embrions amb malformacions o els de les dones majors de 50 anys i això no li ha suposat cap problema a ningú. El Consell General ho va aprovar i ningú s’ha esquinçat les vestidures perquè és una llei que es va fer amb finalitats econòmiques, però quan es tracta de defensar els drets de les dones d’Andorra ens perdem als llimbs”, va manifestar Escoda, que va reiterar que la lluita feminista ambiciona la despenalització en tots els supòsits.