Desviament de fons des d'Espanya

Elisa Muxella és processada per blanqueig de diners

La presidenta de l’Institut de Drets Humans és acusada de facilitar presumptament l’activitat fraudulenta de Dorribo

Muxella en la presentació d'una querella de l'Institut de Drets Humans, el juliol del 2019.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Batllia ha comunicat a Elisa Muxella, presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, el seu processament per un presumpte delicte major de blanqueig de diners o valors en grup organitzat, acordant la llibertat provisional.

El motiu d’aquest processament és la relació que va mantenir com a farmacèutica amb Jorge Dorribo, condemnat a Espanya per muntar una empresa simulada de productes farmacèutics amb la qual aconseguir subvencions de les administracions públiques. En l’aute, que és producte de l’apel·lació del fiscal al Tribunal de Corts contra la decisió de la mateixa Batllia de no obrir el processament, s’explica que Dorribo va contactar amb Muxella quan aquesta estava en situació de fallida per un deute de 600.000 euros i a través d’un intermediari, el ciutadà espanyol li va fer arribar la proposta d’assumir la fallida, comprar o obrir la seva farmàcia.

En el centre d’atenció de tota aquesta trama hi ha Dorribo –que va morir el 2019 amb 54 anys–, considerat com el cervell de la trama més gran sobre frau en subvencions que s’ha jutjat a Galícia i que va arribar a assenyalar l’exministre socialista José Blanco. Segons l’aute de la Batllia l’empresari gallec va descapitalitzar algunes societats i va desviar part dels diners cap a Andorra, on hi havia una empresa pantalla a nom d’una prestanoms. Aquesta, amb el nom de Salut d’Innovació 12, va resoldre els deutes de la Farmàcia 12 H Nit, pagant 500.000 euros malgrat que, com es reconeix a l’aute, no hi havia una contraprestació per part d’aquesta amb una finalitat econòmica coherent.

La batlle considera que la participació de Muxella –que simpatitza amb la plataforma opositora al laboratori de Grifols a Andorra en representació del moviment ciutadà AD.HOC– era imprescindible per facilitar els objectius de Dorribo, ja que va aportar la titulació de farmàcia necessària per aconseguir l’autorització administrativa i posar en marxa l’operativa.

L’aute detalla que quan Salut va ser intervinguda i bloquejada per ordre judicial, estava completament operativa per a l’activitat comercial i havia obert els seus ports al públic amb la doble condició de farmàcia i “aparentment” la de fabricant o envasador d’unitats unidosi. S’afegeix també que Dorribo havia portat molts diners en efectiu a comptes personals i socials d’Andorra, i també s’havien fet diferents transferències internacionals.

Entre transferències d’empreses espanyoles controlades per Dorribo i els ingressos en efectiu sense traçabilitat es van injectar a Salut d’Innovació 12 més d’1.500.000 euros, i també es van detectar transferències directes a Andorra des d’un banc espanyol, que són diners traspassats a l’empresa de Dorribo.

La documentació de la Batllia dona per fet que la societat andorrana va servir per canalitzar des d’Espanya els actius de l’espoliació continuada que va fer Dorribo dels béns de Laboratorios Nupel. A Muxella se l’acusa de formar part d’un grup que va facilitar introduir a Andorra en els circuits legals diners que provenien d’activitats econòmiques fraudulentes.

L'EMPRESARI DE LUGO VA MORIR EL 2017 I GAIREBÉ NO VA TREPITJAR LA PRESÓ

El controvertit empresari de Lugo Jorge Dorribo va morir el 2019 a Barcelona d'un infart als 54 anys. Va viatjar a la Ciutat Comtal per feina, pel que sembla a una fira professional, perquè havia tornat a començar els negocis. Després de ser detingut en l'operació Campió el maig del 2011, havia quedat lliure al cap de passar alguns mesos en presó preventiva. L’aute de la batlle es referma en les resolucions judicials a Espanya i les investrigacions de la policia del país veí, especialment en documentació bancària. Al judici contra ell celebrat l'octubre del 2017, va ser condemnat a cinc anys i 11 mesos de presó i multes de sis milions d'euros després d'arribar a un acord amb el fiscal. També van arribar a acords de pena 11 dels 12 jutjats a l'operació. Només un va recórrer al Suprem en no estar-hi d'acord. Aquest recurs va deixar en suspens temporalment la sentència i l'entrada a la presó de Dorribo, encara que li haurien de descomptar els mesos en preventiva. Els sis milions mai no els va pagar perquè es va declarar insolvent i els seus béns van ser subhastats.

tracking