x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
El debat de la reforma

Plans de pensions publicoprivats

La CASS planteja un model mixt, paral·lel al sistema públic, per a les prestacions de vellesa gestionat pel Fons de reserva de jubilació
El president del Fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, al Consell General.

El president del Fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, al Consell General.

El president del Fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, al Consell General.

Fernando Galindo
Actualitzada 25/10/2021 a les 11:01
Les previsions d’estalvi del Fons de reserva de jubilació poden anar-se’n en orris al 2037 si es manté la tendència actual. Per a evitar que el Govern hagi de practicar la respiració assistida compensant any rere any els dèficits generats, la CASS proposa oxigenar el sistema públic amb la creació de plans de pensions complementaris. De fet, l’expert contractat per la parapública, Jose Antonió Herce, ja va deixar caure aquesta idea durant la seva compareixença en la comissió d’estudi del passat 21 de setembre. Ara és el president de la comissió gestora del Fons de reserva de jubilació (FRJ), Jordi Cinca, qui recull el guant i planteja un model mixt en el qual “hi acabés contribuint l’empresa, el treballador i fins i tot l’Estat”.

Sense entrar en detalls sobre el pes que hauria de subjectar l’anomenat pilar dos de les pensions respecte al model clàssic de seguretat social, Cinca defensa la coexistència d’aquest model mixt dins de l’estat del benestar. “No es tracta de reduir el que ja tenim i donar-li un caràcter supletori, sinó que sigui complementari per reforçar el model públic amb els canvis que calguin i alhora complementat amb un sistema de plans de pensió d’empresa”, manifesta. Aquest model, segons Cinca, “ajudaria a la sostenibilitat del sistema”.

Ara bé, conscient que, a diferència de la seguretat social, es tracta d’un sistema “pur i dur de capitalització”, el president del FRJ proposa que la gestió del pilar dos sigui de caràcter públic. “La clau no és qui ho gestiona. De fet hi ha molta gent reticent al tema del pilar dos, no tant pel concepte sinó perquè el que hi veuen al darrere és una vocació de les entitats bancàries o les companyies d’assegurances de gestionar aquest fons per acabar fent negoci. I això no és necessari, no és condició sine qua non que estigui en mans del privat”, exclama. Per aquets motiu, considera que “la millor manera d’esvair aquesta por és que sigui el fons de reserva de jubilació qui ho gestioni”. A més, afegeix que en altres països hi ha l’opció que siguin els mateixos beneficiaris els que triïn de forma voluntària si l’ha de gestionar una entitat privada o el sistema públic. “Jo personalment seria partidari que hi hagués clarament la possibilitat que es gestionés des del mateix sistema públic”, declara.

Paral·lelament, respecte al model públic, una altra de les mesures que també es van plantejar a la comissió d’estudi de les pensions i que la CASS n’està analitzant la viabilitat és la idea de fixar un topall per a les pensions màximes. Aquesta proposta, però, “porta implícit un altre debat” que Cinca s’encarrega d’obrir. “Estem parlant només de fer un topall a la pensió o també de fer un topall a la cotització? Fins a quin punt seria just que algú que té un salari important cotitzi per a tot el salari en el fons de pensió però en canvi tingui un topall molt avall en la seva pensió?”, reflexiona Cinca, partidari de topallar pensions i cotitzacions. “Això permetria mantenir un sistema de repartiment solidari i alhora no s’estendria un sentiment d’aquells a qui no els compensés cotitzar perquè acabarien rebent poc”, conclou.
 
DETERMINAR LA PENSIÓ EN FUNCIÓ DEL CÒMPUT DE LES HORES TREBALLADES
Una altra de les mesures que la CASS està avaluant en la reforma del sistema de pensions és l’anàlisi del còmput de les hores treballades per determinar l’import de la pensió. “Això s’ha de treballar més, però és evident que si només tens en compte els períodes per mesos, que és com està feta la llei, no és el mateix haver treballat en un mes deu hores que haver treballat en un mes 160 hores”, exposa el president del Fons de reserva de jubilació. És per aquest motiu que una de les propostes que té sobre la taula la CASS és confeccionar la pensió a partir de la quantitat d’hores treballades. “Això requereix una anàlisi numèrica que estem fent per veure quins impactes tindria”, sosté Cinca, conscient que la temporalitat dels cicles laborals del mercat andorrà durant la temporada d’hivern contribueix a accentuar aquestes diferències. “A l’hora de pensar quina pensió rebrà la persona que ha treballat durant un temps a Andorra, no només hem de pensar pel període a Andorra sinó com totalitzem aquest periode en el comput de tota la vida laboral de la persona”, afirma el president del Fons de jubilació.
Etiquetes
  • #16 Duana
    (25/10/21 22:29)

    Qui és el aquest Cinca ? 

    Respondre
  • #15 Anfor
    (25/10/21 22:27)

    Albert va dir..
    Ep!!,no s'hi deu haber posat solet en aquesta cadira aquet gestor?, tampoc deu prevaldre el seu criteri a l'hora d'administrar les virolles diguem-ne de caire social, a veure si podessim lligar aquets fils amagats.

    Respondre
  • #14 Albert
    (25/10/21 21:27)

    Amb aquest home encapçalant la CASS i desprès de tot el que va passar amb ell, tinc dubtes ! Penso que no és un home fiable !!!! 

    Respondre
  • #13 Anfor
    (25/10/21 20:50)

    El llop de Padern va dir..
    Molt ben pensat noi, i afegint.hi la Carmen Sanchez, la qüestió no és eser malpensat, és saber el que s'ha malbaratat fins ara i qui ho ha fet, penso que podríem assenyalar aquets trempats.

    Respondre
  • #12 Pels c….
    (25/10/21 19:54)

    Van llestos si es pensen que posaré el meu pla privat en mans públiques! se li en diu PRIVAT per algun motiu, entre ells que si mai pretenen foter-me, és regeix pel dret privat (on s'acostuma a complir els contractes) i no pel anomenat “dret” (quan de dret no té res), administratiu, on els batlles semblen la darrera instància del govern. Dels meus calers ja em cuido jo, gràcies.

    Respondre
  • #11 El llop de Padern
    (25/10/21 17:48)

  • #10 Neocons
    (25/10/21 15:39)

    Tots els països rescatats per l'FMI tenen el mateix denominador comú, polítiques d'austeritat i extracció de la riquesa del país a mans privades per tornar el deute als seus creditors, un suïcidi colectiu que pagarán les generacions futures.

    Respondre
  • #9 carmen Sánchez
    (25/10/21 14:11)

    Com posen a la guineu a cuidar les gallines ?

    Respondre
  • #8 Isard
    (25/10/21 13:01)

    Si pugen els salaris, cap problema amb el fet d'augmentar el percentatge de cotització.

    Respondre
  • #7 Realitat
    (25/10/21 12:41)

    Si l'empresa ha de fer un pagament addicional per una pensió addicional, i ho ha de pagar al mateix fons de vellesa de la CASS, és el mateix que pujar la cotització del treballador en la part a càrrec de l'empresari. No marejeu més la perdiu.

    Respondre
Veure’n més
16
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts