Xafardeig vs. fiscalització

El patrimoni dels polítics ha de ser públic? N’està a favor o en contra? Si vostè va veure ahir el programa L’última paraula, a Diari TV, deu tenir ja una opinió formada després d’haver escoltat les conselleres generals Maria Martisella (DA) i Judith Salazar (PS). Si no l’ha vist, pot recuperar l’emissió a la carta o seguir llegint aquestes línies. I no es preocupi, ambdues opcions són de domini públic perquè pugui construir la seva pròpia opinió. Ara bé, sàpiga que, de moment, el que no podrà consultar és el patrimoni dels representants públics. Bé, sent sincers, tampoc ho podia fer fins ara, però amb la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública que aspira a aprovar el Consell General hi haurà “un primer pas” en aquesta línia: els càrrecs electes hauran de presentar davant de notari una declaració de béns a l’inici i al final de la legislatura. I si hi ha indicis de corrupció o enriquiment il·legal llavors la justícia podrà accedir a aquestes dades.

“Aquest és un mecanisme que ja fem al PS i ho tenim molt assumit. Fa més de 20 anys que vam fer aquest primer pas. Ara el que plantegem és que no només les institucions ho puguin fiscalitzar, sinó que –tal com recomana el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO)– qualsevol persona hi tingui accés perquè no hem d’oblidar que som representants del poble”, va afirmar Salazar. “La ciutadania vol veure els comptes i el que té cada persona o realment lluitar contra la corrupció? No ens hem d’allunyar de la casuística que som un petit país i no volem que això es converteixi en un xafardeig. Partíem de zero i això és un primer pas”, va apuntar Martisella. Heus aquí les dues cares de la mateixa moneda.

Necessita més arguments? La consellera demòcrata va considerar que fent pública aquesta declaració de béns hi haurà ciutadans que vulguin implicar-se en política que refusaran fer-ho per no visibilitzar el seu patrimoni. “La política no està professionalitzada aquí i és momentània. Hi ha molt poques persones que s’hi dediquin més de dues legislatures. La majoria el patrimoni que tenim és fruit del rendiment fora de la política i una persona que comenci amb 50 anys no té per què exposar-ho”, va dir. La dirigent socialdemòcrata, en canvi, va exemplificar que en municipis espanyols la declaració de béns pública ja és una realitat i no ha suposat un fre per a l’entrada en política de nous actors. “No vivim en un país comunista i tots hem de tenir el dret de tenir el nostre propi patrimoni”, va reivindicar.

Què, ho té més clar? Martisella i Salazar no es van posar d’acord, com tampoc van assolir el consens en la conveniència d’instaurar un règim sancionador en cas d’una infracció en la llei. “No podem posar un règim sancionador des de zero i a correcuita. La llei de transparència porta moltes obligacions a les administracions i necessiten una transitòria d’uns quatre o cinc anys i a partir d’aquí ja es veurà”, va manifestar Martisella. Per contra, Salazar va replicar que una llei sense règim sancionador “és un brindis al sol”. “Si ho deixem tot per més endavant ja veurem si s’acaba fent. Potser que ens posem a treballar en una llei que tenim entrada a tràmit parlamentari a final del 2019. Ja hem vist amb el Tribunal de Comptes que aquelles institucions que incompleixen la llei no hi ha manera de fer-les complir”, va expressar.

I els Coprínceps hauran de fer públic els seus béns? No. Segons DA, perquè s’emparen en què el reglament del Consell d’Europa preveu que els caps d’Estat en quedin exclosos. Segons el PS, perquè hi ha una voluntat per deixar-los fora atès que no existeix l’obligatorietat de deixar-los fora. I vostè, ja sap si és un xafarder o un fiscalitzador?