Les quatre setmanes de baixa per paternitat s'han de fer de manera ininterrompuda

Les quatre setmanes de baixa per paternitat s’han de fer de manera ininterrompuda i no hi ha la possibilitat de gaudir-les en dies discontinus si així fos el desig del progenitor. Ho ha dictat recentment la sala administrativa del Tribunal Superior (TS) en una sentència en què avala la resolució dictada el març del 2020 per la CASS, davant la petició d’un afiliat de realitzar el permís laboral de manera no continuada. L’home va recórrer poc després a la Batllia, petició que va ser desestimada. Ara, la sala administrativa ha donat la raó a la CASS i dicta que la baixa per paternitat s’ha de fer forma continuada.

El progenitor, en el seu recurs, argumentava que l’article 34 de la Llei de relacions laborals en cap moment indica que el gaudiment del període de quatre setmanes del permís de paternitat hagi de ser ininterromput, “per la qual cosa s’ha d’entendre que el legislador no ha volgut que les quatre setmanes s’hagin de fer de forma ininterrompuda”. Afegia que el legislador espanyol sí que ha introduït de forma reiterada la menció “ininterrompuda” per referir-se a aquest permís, i “si el legislador andorrà hagués volgut establir aquest règim ho hauria fet expressament”.

Entre altres al·legacions, asse­nyalava que no es pot comparar el descans del pare i el de la mare, que té en compte situacions com el risc durant l’embaràs, l’alletament i la convalescència de la mare, i que la Llei de relacions laborals estableix que en cas de dubte la interpretació i l’aplicació s’ha de fer d’acord amb el principi in dubio pro operario.

Així, el recurs d’apel·lació planteja determinar si el descans per paternitat es pot realitzar de forma discontinua o bé necessàriament s’ha de fer de forma continuada. La sala es posiciona a favor de la CASS en considerar que la suspensió del contracte de treball per paternitat –com també per maternitat– no ha de ser entesa com un dret del treballador sinó com un supòsit previst en favor del nadó, i no del pare o la mare. Afegeix que la suspensió del contracte de treball s’inicia just quan neix el menor i que això te sentit, ja que es tracta d’afavorir el nadó i garantir la companyia i la cura dels seus pares en el primers moments de la seva vida, que és quan més la necessita, tot i que ells també en resultin beneficiats. La sala assenyala que com que es tracta de la “suspensió del contracte de treball”, no pot quedar a disposició del treballador afectat el seu inici, ni tampoc disposar la fragmentació del període legalment previst.