x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Pandèmia mundial

Visites mèdiques disparades

Les consultes d’especialistes creixen un 42% i les de generalistes un 25% respecte al primer semestre del 2020, empeses per la modalitat telemàtica
L'hospital durant el confinament dur del 2020, bolcat en la Covid.

L'hospital durant el confinament dur del 2020, bolcat en la Covid.

L'hospital durant el confinament dur del 2020, bolcat en la Covid.

Fernando Galindo
Actualitzada 18/10/2021 a les 06:00
La telemedicina empesa per la pandèmia ha irromput amb força i ha contribuït a un augment considerable dels actes mèdics per visites de generalistes i capçaleres entre el gener i el juny, amb el consegüent augment de la despesa. Les dades encara s’han de llegir en un context de pandèmia no només perquè durant el primer semestre de l’any l’afectació del virus encara va viure un parell d’onades, també perquè aquest 2021 s’està experimentant allò que la CASS ja augurava: que tot allò ajornat l’any passat amb el sistema sanitari bolcat en la Covid es traslladaria a aquest exercici. La CASS també va alertar dels efectes de les visites telemàtiques, adduint que semblava que no substituïen les presencials sinó que s’hi afegien i les xifres així ho constaten. Val a dir, però, que per valorar l’augment sempre s’han de tenir en compte els dos factors anteriors: la Covid i tot allò ajornat per la irrupció del virus.

Quant a les dades concretes, entre el gener i el juny es van comptabilitzar 81.192 actes per consultes presencials de metges generalistes. De telemàtiques se’n van fer 47.552. El total van ser, doncs, 128.744 que suposen un augment del 25% respecte al mateix període de l’any anterior. Un primer semestre del 2020 marcat pel confinament dur decretat a mitjan març i que va ser precisament el detonant de la telemedicina. Llavors se’n van fer 68.840 de presencials i 34.156 de no presencials. Per tant, 102.996. L’any 2019 i, per tant, en un context de normalitat, els actes reemborsats van ser 83.871. De visites de metges especialistes se n’han comptabilitzat 108.906 (91.692 presencials i 17.214 a distància). El 2020 van ser 76.173 (67.429 presencials i 8.744 a distància) i, per tant, l’augment ha estat més important, del 42%.

L’ajornament
En el cas dels especialistes, i respecte a la situació prepandèmia, el creixement ha estat inferior perquè el 2019 es van comptabilitzar 98.250 consultes fins al juny. És clar que la Covid va frenar les visites als especialistes en cas que no fossin qüestions urgents i d’aquí la davallada del 2020 i el repunt del 2021. Ha succeït amb d’altres especialitats sanitàries. Els dentistes, per exemple, van notificar 7.667 actes el primer semestre del 2020 i en el mateix període d’aquest any han estat 11.556. S’ha crescut un 51% després de baixar un 25% el 2020 respecte al 2019. El mateix ha succeït amb els fisioterapeutes, que han sumat 213.832 actes. El creixement respecte al primer semestre del 2020 és del 63%. El 2020 respecte al 2019 la caiguda va ser del 33%.


L’efecte de tot aquest major increment de prestacions ha estat un augment de la despesa sanitària reemborsada de 10 milions d’euros entre un semestre i l’altre. El 2021 el cost per a la CASS ha estat de 56,4 milions, quan l’any anterior va ser de 46,2. Han crescut tots els conceptes, excepte les prestacions relatives a ambulatori hospital, que han suposat 1,2 milions i un 12% menys respecte al 2020. La d’hospitalització ha crescut un 12,5% fregant els 19,4 milions, la farmàcia ho ha fet un 10,4% i superant els 7 milions i l’augment de la quantia reemborsada per actes d’anàlisi ha estat d’un 50,3%, amb 4,5 milions de despesa.


La CASS destaca en la memòria del tancament pressupostari del segon trimestre aquest “significatiu increment de les prestacions de malaltia” que atribueix a “la pressió assistencial retardada al 2020 i els nous canals assistencials”, però també a l’impacte de les baixes de malaltia per la Covid, que han suposat 3 milions d’euros. En total, les prestacions de malaltia i aturs de treball han sumat una despesa de 88 milions i en el mateix període del 2020 van ser 79. A 30 de juny el dèficit de la branca general estava a l’entorn dels 25 milions.


EL CREIXEMENT


COVID

Les dades estan marcades per la pandèmia, també pel fet que s’ha recuperat activitat sanitària que va quedar frenada.

Fisioteràpia
La Covid va frenar els actes el primer semestre de l’any passat però, aquest, fins al juny, ja se n’han fet un 63% més.

Dentistes
Tambe van tenir menor activitat l’any passat però en aquest primer semestre estan un 51% per sobre.

Despesa a l’alça
Tota la despesa sanitària creix, també la de farmàcia o anàlisi.
 
FUTUR A TRAVÉS DE L'APP DE SALUT
Les visites mèdiques a distància van ser una conseqüència del confinament que s’ha acabat incorporant a la relació metge-pacient. Des de l’1 de juny estan regulades a través d’un decret que imposa limitacions i que ha incorporat una tarifa més baixa per a les consultes purament administratives. El decret també estableix que sempre que es pugui s’ha d’usar la videotrucada com a mode de contacte metge-pacient i amb el temps aquest canal de relació telemàtica s’incorporarà a l’app de Salut, que tot just ha arrencat amb les dades Covid.
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts