Els psicòlegs veuen la salut mental com un repte a abordar des de l'educació

Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) va celebrar ahir una jornada de ponències en les quals van donar veu i visibilitat “a una de les àrees més desateses de la salut pública”. La seva presidenta, Sílvia Palau, va reivindicar la necessitat de treballar en la gestió emocional “des de ben petit” per tenir més recursos per abordar el repte de la salut mental. “Igual que a l’escola es treballa l’anglès i el francès, seria bàsic que ja des de maternal els infants poguéssin tenir un psicòleg a les aules per poder prevenir i ajudar en la identificació d’emocions”, va dir. Precisament, un dels col·lectius més afectats per problemes de salut mental són els adolescents. “Amb la pandèmia s’ha incrementat molt l’ús de les xarxes socials, que han estat l’única via cap a l’exterior de molts infants i això ha generat molta addició”, va recalcar Palau.

Malgrat que cada cop se’n parla més de salut mental, la presidenta del Copsia subratlla que encara persisteixen els estigmes relacionats amb anar al psicòleg. “És un tema encara molt tabú perquè s’associa a no tenir salut mental a patir d’un trastorn i no és així. Tenir salut mental és el complet benestar físic, social i mental”, exclama. De fet, apunta que la majoria de les consultes es produeixen quan els símptomes ja són aguts, és a dir, quan “tenen problemes per dormir i es veuen sobrepassats per demanar ajuda en l’entorn més proper”.

A FAVOR DEL SUPORT PSICOLÒGIC PEL CANVI DE NOM

Conscients que es tracta d’una temàtica delicada, des del Copsia es mostren favorables a donar suport als menors transgènere que desitgin canviar-se de nom abans dels 16 anys, quelcom que els grups de la majoria propugnen i el PS rebutja en la llei de la persona i la família que està en període d’esmenes parlamentàries. “En qualsevol canvi de la vida la figura del psicòleg pot ser un bon acompanyant”, va destacar la presidenta del col·legi, Sílvia Palau. De fet, assenyala que tenim pacients que es troben en aquest procés de canvi de nom “i no ens truca el nen, sinó la família”. Tot i que la gran majoria donen suport al seu fill en aquest procés, Palau apunta que hi ha alguns pares que encara tenen la mentalitat que el psicòleg els ajudarà a “corregir” el seu fill. “Al final els casos que ens arriben són d’infants que estan convençuts de voler fer aquest pas, però que pateixen més pel seu entorn. Llavors és quan treballem a reforçar la seva autoestima i les seves habilitats socials”, clou.