Espot demana “generositat” als comuns

El cap de Govern va verbalitzar ahir, durant la presentació de l’informe econòmic del 2020 de la Cambra de Comerç, la seva disconformitat sobre la capacitat recaptadora de l’executiu i els comuns amb relació al pes que ha de suportar cada administració dins de l’Estat. “No és just ni equitatiu que aquella administració que suporta la càrrega econòmica i financera més feixuga perquè ha de fer front a les despeses educatives, socials, sanitàries o laborals estigui en una situació de dèficit mentre que les corporacions comunals tanquen amb una situació de superàvit”, va manifestar Espot.

En aquest sentit, va considerar que “no és normal” que el Govern vegi “laminats” els seus ingressos a conseqüència de “decisions unilaterals dels comuns en matèria d’impostos comunals, que són directament deduïbles de l’impost de societats”. Aquesta percepció, segons Espot, ve de temps enrere però la pandèmia ho ha refermat en una constatació i és per això que va demanar, de cara a la propera legislatura, obrir el debat de construir un nou marc fiscal.

“Hem d’asseure’ns tots al tomb d’una taula i fer una reflexió pausada, serena i respectuosa de les competències dels comuns, on vinguem a dir que, si justament no volem apujar la pressió fiscal, el total que paguin les empreses i els treballadors no s’incrementi massa però que potser es reparteixi d’una forma més justa i equitativa”, va declarar. Per tot plegat, va avançar que les corporacions hauran de fer “un esforç d’harmonització i generositat conforme a les despeses a què hauran de fer front”.

La petició de la Cambra

D’altra banda, el director de la Cambra de Comerç, Josep Maria Mas, va demanar no incrementar la pressió fiscal per sobre del 25% del PIB en la reforma del sistema fiscal que l’executiu s’ha compromès a dur a terme abans que finalitzi la legislatura. “Hem de continuar mantenint una fiscalitat baixa en l’entorn europeu i això requereix una anàlisi profunda de les diferents figures impositives per impulsar el creixement sostingut i resilient del teixit empresarial del país”, va pronunciar. A més, Mas va reclamar al Govern que no es perjudiqui “de manera desmesurada” cap sector econòmic concret a partir de la reforma que hi ha en curs.

Per la seva banda, el cap de Govern va voler traslladar un missatge de tranquil·litat i va compartir la voluntat “de continuar mantenint una fiscalitat clarament avantatjosa en comparació amb els països de l’entorn”. “La reforma s’emmarca en el compromís electoral i d’investidura, per tant, en una realitat prepandèmica”, va puntualitzar. Concretament, Espot va detallar que el gruix de la reforma afectarà aquelles empreses que generen beneficis “i no acaben tributant res”. Així mateix, va incidir que es promouran deduccions que esdevinguin “una palanca de canvi de l’economia i en la societat” com pot ser l’aposta decidida per la digitalització”, aquelles que fomentin el mecenatge cultural o esportiu i les que impulsin la contractació de joves, gent gran o col·lectius vulnerables.

Finalment, Mas va insistir al Govern la necessitat de comptar amb un diàleg “més estret” amb el sector hoteler per escollir “el moment més adequat” per implementar la taxa turística, ja que va recordar que algunes empreses ja tenen signats contractes amb operadors de cara a l’any vinent.

EL PREACORD D'EMAP I ENSISA, "BONA NOTÍCIA"

Xavier Espot va valorar positivament el preacord assolit entre EMAP i Ensisa per integrar les dues entitats en una única societat. “És una molt bona notícia per a EMAP i per a la Massana en conjunt, que estava en una situació financera delicada des de fa temps. Això feia que no tingués la capacitat econòmica per fer les inversions necessàries per ser competitiva en aquest sector que té una competència ferotge a escala internacional i fins i tot a escala nacional”, va subratllar.

"DEFENSAREM AQUELLES ESPECIFITATS QUE PUGUEM DEFENSAR"

En resposta a les reivindicacions expressades pel Consell de Col·legis Professionals, el cap de Govern va mostrar-se taxatiu a l’hora d’acotar el marge de maniobra amb el qual afrontarà Andorra la seva posició negociadora vers la Unió Europea durant els propers mesos. “Sabem quines són les línies vermelles que hem de defensar a capa i espasa. Ara bé, defensarem especificitats que puguem defensar, no aquelles que restringeixin més la professió del que tenim actualment. O fins i tot restringir més l’exercici de la professió del que hi havia abans de la Llei d’inversió estrangera. S’està demanant, per part d’alguns col·legis, determinades especificitats que no existien ni en l’època preconstitucional”, va exclamar. Així mateix, respecte a l’intercanvi d’informació, Espot va assegurar que “el nombre de reunions en els quals els propis col·legis professionals han participat és ingent”. “Estan puntualment informats”, va afegir. Per la seva banda, el director de la Cambra de Comerç, Josep Maria Mas, va admetre el temor de part del teixit econòmic del país amb relació a l’esdevenir de les negociacions amb Europa per a l’acord d’associació. “Al sector empresarial li resulta difícil projectar les oportunitats que pot oferir la integració al mercat interior i l’impacte positiu en l’economia”, va apuntar. Per tot plegat, va recalcar que la posició d’Andorra ha de tenir present que “no es pot exigir el mateix grau de compliment de les normes que a altres països” tenint en compte la realitat poblacional d’Andorra.