x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
models de jubilació

Més cotització i plans d'empresa

L’expert designat per la CASS advoca per treure 4 punts de l’aportació a la branca general i derivar-los a les pensions
José Antonio Herce, economista i expert designat per la CASS.

José Antonio Herce, economista i expert designat per la CASS.

José Antonio Herce, economista i expert designat per la CASS.

Fernando Galindo
Eric Jover i Jordi Font saludant-se davant de José Antonio Herce i Yolanda Valdeolivas.

Eric Jover i Jordi Font saludant-se davant de José Antonio Herce i Yolanda Valdeolivas.

Eric Jover i Jordi Font saludant-se davant de José Antonio Herce i Yolanda Valdeolivas.

Fernando Galindo
Actualitzada 22/09/2021 a les 14:33
Que el sistema de pensions necessita més finançament i que ha d’arribar per la via de l’increment de cotitzacions va ser una recepta compartida ahir pels dos assessors que van intervenir en la comissió que està treballant la reforma de les pensions al Consell, Yolanda Valdeolivas, catedràtica del dret del treball i seguretat social i especialista proposada pel PS, i José Antonio Herce, economista i expert designat per la CASS. Com arribar-hi va suposar propostes diferents, de la mateixa manera que van incidir en la necessitat de replantejar el finançament de la despesa sanitària però amb opcions de trencament respecte al model actual més (Valdeolivas) o menys (Herce) dràstiques.

El més concret en les propostes va ser Herce. Ja fa dies que treballa designat per la CASS i el president del consell d’administració de la Seguretat Social, Albert Font, va avançar que allò que proposava seria la base del que traslladarà la parapública als polítics. Herce va concretar que l’augment de cotització que proposa passa per treure quatre punts de l’aportació a la branca general, que finança la despesa sanitària, i traslladar-los a la branca de jubilació. Això suposaria que del 22% de cotització actual es redistribuiria en un 16% per a la caixa de pensions i un 6% per a la salut. La cobertura dels diners perduts a la branca general hauria de ser a través d’un augment d’impostos. Sobre la calendarització, l’expert va apostar per fer el canvi de manera progressiva, “en el període de cinc anys”.

Plans complementaris
Apujar l’edat de jubilació als 67 anys i fixar l’avançada en els 63 i donar llibertat a qui vulgui treballar més enllà perquè pugui fer-ho és la proposta amb relació al debat sobre l’edat de retir. Herce va admetre el problema d’allargar la jubilació en aquelles feines més pesades i va advocar per adaptar les tasques quan el treballador arribi a determinada edat.


Eliminar definitivament el sistema de punts i reconvertir-lo en un compte individual de cada treballador que en lloc de punts sumi euros, que creixi com ho faci l’economia i que sigui molt més simple que el sistema actual és una altra de les propostes tot i que en aquest cas no podria afectar aquells treballadors més a prop de la jubilació.


Però si una cosa va deixar clara Herce és que hi ha d’haver sistemes complementaris a la CASS per assolir la suficiència i la sostenibilitat. L’economista va defensar que “no hi ha un model ideal” de sistema de jubilació” i que “cal captar” les idees d’altres països que estan funcionant. Un exemple és el que per a ell és el segon pilar de la reforma, plans de jubilació en el si de les empreses amb aportació de l’empresa, del treballador i una bonificació per part de l’Estat. Plans d’adscripció obligatòria però que permetessin marxar després d’un temps malgrat que va assegurar que exemples com els de la Gran Bretanya demostren que la taxa d’abandonament és pràcticament inexistent. La proposta inicial seria una aportació de l’1% de l’empresa, de l’ 1% del treballador i del 0,5% de l’Estat que aniria creixent. La tercera pota serien els plans indivuduals, per als quals va defensar la mateixa fiscalitat que els sistemes públics.


Defensa del model públic

Yolanda Valdeolivas va fer una ferma defensa del model públic de pensions i va subratllar que “a Andorra crec que el que hi ha és un problema d’infrafinançament estructural, les cotitzacions són molt baixes amb relació als salaris i el nivell de vida”. A més, va defensar que el finançament de la sanitat ha de sortir d’aquest model d’aportacions i ser a càrrec dels pressupostos de l’Estat.

PROPOSTES D'HERCE

1 Edat de jubilació als 67 anys
Apujar l’edat de jubilació als 67 anys adaptant les tasques de treballadors amb feines més pesades un cop s’apropin al retir. Fixar l’anticipada en els 63 anys. I permetre a qui vulgui seguir treballant més enllà del retir que ho pugui fe

2 Acabar amb el sistema de punts
Un sistema complex que s’ha de reconvertir. Aquest és el futur que l’expert designat per la CASS veu per al sistema de punts. Un canvi, però, que no hauria d’afectar els treballadors que estiguin més a prop de la jubilació.

3 Plans d’empresa i individuals
L’expert considera un pilar més els plans complementaris al model públic de jubilació. Proposa plans d’empresa amb aportació del patró, el treballador i l’Estat i que siguin inicialment obligatoris.
 
VALDEOLIVAS: "ELS NÚMEROS PODEN SER TAN MANIPULABLES COM LES PARAULES"
Yolanda ValdeolivasL’experta proposada pel PS, que va ser secretària d’Estat en el primer govern de Pedro Sánchez, va instar la cautela amb les alertes sobre el col·lapse dels sistemes públics de pensions. “Des de fa dècades s’està alarmant sobre la crisis immediata dels sistemes de protecció social aportant xifres que, amb respecte, em permeto posar en dubte.” La catedràtica universitària va defensar que els números “tampoc no són asèptics”, que “poden ser tan manipulables com les paraules” i que per ara “a cap país del nostre entorn s’ha produït el col·lapse”. Darrere d’aquests advertiments més catastrofistes va apuntar que hi pot haver càrrega ideològica i interessos “per entregar part d’allò públic” a entitats financeres o asseguradores. Valdeolivas va assenyalar que “soc optimista” respecte a la viabilitat del sistema i que és important convèncer el ciutadà que “està garantit i és irrenunciable”.
Etiquetes
  • #6 ANDORRÀ
    (22/09/21 10:39)

    i SI RETALLEU DESPESES A L'ADMINISTRACIÓ? I SI ELS POLITICS COBRESSIN LA MEITAT PER NO FER RES PRODUCTIU? RETALLAR SECRETARIS D'ESTAT? REDUIR ADMINISTRACIONS ? AIXO NO SERIA UNA OPCIÓ? NO CALEN EXPERTS PER VEURE HO.

    Respondre
  • #5 que son tecnics? ja ja ja
    (22/09/21 10:25)

    Els joves amb 30 anys sense feina i els de més de 50 també, a ells no el volen perquè diuen que no tenen expericia i als de 50 perquè ja són invisibles al mercat laboral, això sí volen que la gent curri fins als 67 anys, i com es fa això sí amb 50 ja no els volen? Algú ho pot explicar? Són una colla de besugos tots aquests tècnics però cobran una pasterada

    Respondre
  • #4 "Experts"
    (22/09/21 10:15)

    Elevar l'edat de jubilació i legalitzar l'eutanàsia està molt relacionat, treballarem fins a les portes de la mort.

    Respondre
  • #3 Pepe
    (22/09/21 09:55)

    Eso lo hace mi abuelo igual y cobraría menos. El error es no plantear q los cargos estos, deben ser por sorteo y no decisión del señor feudal de turno. Poner impuestos al trabajo con la excusa de dar algo q yo me puedo buscar igual, es peor q los diezmos medievales.

    Respondre
  • #2 Ciceró
    (22/09/21 08:24)

    Pagar uns experts per que acabin amb aquesta conclusió fàcil és una vergonya.

    Respondre
  • #1 Peis peis
    (22/09/21 08:03)

    I tallar alguna despesa??? Aixo no els hi passa per aquell cap gran i buit??!

    Jo acasa si no arribo al final de mes.. primer tallo alguna despesa.. deixo d anar al restaurant 3 vegades al dia.. etc...

    Jo proposo q tot el salari vagi a la cass i a irpf.. i ja esta.. facil.. aixi uns quants podran viure be... Q importa la resta???

    Ah.. i vull cambrers de minim 70any ... Q aixo es vida digne

    Respondre
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts