x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
la intervenció del banc

La proposta dels Cierco és dictar una llei de punt final sobre BPA

Quedarien aturades totes les causes judicials i cap de les parts reclamaria una indemnització milionària a l’altra
Higini Cierco parlant amb una advocada el segon dia de la vista.

Higini Cierco parlant amb una advocada el segon dia de la vista.

Higini Cierco parlant amb una advocada el segon dia de la vista.

Fernando Galindo
Actualitzada 09/09/2021 a les 11:47
El Govern i els grups parlamentaris mantenen un silenci sepulcral sobre la proposta de l’advocat dels germans Cierco, Josep Casadevall, per posar fi als plets relacionats amb la intervenció de BPA després de la nota de la FinCEN. Fonts properes al cas van detallar ahir que els exaccionistes majoritaris van posar sobre la taula del cap de Govern, Xavier Espot, una mena de llei de punt final que aturi tots els processos judicials i, segons el lletrat, aconseguir un clima de pau social que ara no és possible perquè BPA contamina encara molts àmbits de la vida política i econòmica.

En boca del seu representant legal, els Cierco insisteixen que cal un ampli acord per tancar aquest episodi que es va iniciar el 2015 amb la intervenció de BPA, que aportaria tranquil·litat a totes les parts, especialment pel que fa a les elevades demandes d’indemnització (prop de 400 milions d’euros) que cadascuna de les parts reclama. En la reunió, que va tenir lloc al juliol, Espot va remarcar que el poder executiu no es podia comprometre amb la demanda, i ara Casadevall ha iniciat una ronda de contactes amb els grups parlamentaris perquè necessàriament necessita la complicitat dels consellers generals, que són els que haurien de promoure aquesta llei. De moment s’ha trobat amb el PS i terceravia. Queda pendent la trobada amb la majoria, que es farà alhora amb els tres grups parlamentaris que la integren. A la pràctica es tractaria d’una amnistia, i per això el Govern estaria obligat a quedar-ne al marge. No és un acte administratiu sinó una llei que hauria de ser aprovada al Consell General, apunten fonts de la majoria.

Aquesta visió no la comparteix de cap manera el grup socialdemòcrata. Fonts del PS van afirmar ahir que estaven molt sorpresos per l’actuació del cap de Govern, “que es treu les puces de sobre i les envia al Consell General”. Les fonts van comentar que Casadevall els va comentar que demanava la trobada a instància d’Espot. “No entenem per què Espot fa això, és el Govern qui es presenta com a acusació, designa el fiscal i aquest actua sota les seves directrius”, van afirmar.

Des del PS es va mantenir que no es poden pronunciar sobre una proposta que no acaben d’entendre, i es va afegir que és l’executiu qui disposa de tota la informació judicial i de les reunions que s’han mantingut. Segons les mateixes fonts, “el cap de Govern no ens informa de res i no sabem per què passa la pilota als grups parlamentaris. En tot cas el nostre interès és conèixer què en pensa l’executiu de coalició sobre aquesta proposta, perquè és impensable que el grup demòcrata adopti una posició sense el beneplàcit d’Espot i sense la seva aportació”.

Fora de l'estat de dret
Espot va manifestar ahir després de l’homilia a Meritxell que la proposta que li havia traslladat Casadevall “traspassa els límits de l’estat de dret i allò que permet l’ordenament jurídic”. Espot va indicar que la iniciativa del lletrat tenia dos vessants, un dirigit a l’executiu i un altre al legislatiu. Pel que fa al legislatiu, va reconduir la proposta cap als grups parlamentaris i no en va voler donar detalls.

 
DEMANDES DE MILIONS, SUBORNS I BLANQUEIG
La família Cierco reclama de manera solidària al Govern i a l’antic INAF una indemnització de 364,6 milions d’euros, que és l’equivalent al 75,5% –exactament el percentatge accionarial que ostentava de BPA– d’una de les dues valoracions econòmiques que s’annexen en la demanda. Una quantitat que equival pràcticament a un pressupost de l’Estat. El juny del 2019 l’AREB va reclamar al consell d’administració de l’antiga BPA un màxim de 479 milions en concepte d’“acció de responsabilitat social”.

A banda, hi ha altres causes obertes. Les principals són el cas Landstreet i el cas Odebrecht. En aquest darrer s’investiga la trama de suborns fets per la constructora brasilera per aconseguir contractes públics. A la causa oberta contra la societat Landstreet International es considera la caixa B de BPA per fer pagaments de sota mà amb presumptes vinculacions amb primes per blanqueig.
Etiquetes
Veure’n més
35
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts