La CEA veu l'arribada del tren una meta a “llarg termini”

Tots els participants en la taula rodona de la Jornada pel Ferrocarril a Andorra, celebrada ahir al matí al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, van coincidir en el diagnòstic, però van discrepar en les solucions. Tot i que els cinc ponents van reconèixer que el país té un problema greu de mobilitat, no tothom va defensar que el remei sigui el que proposa AndRail, la plataforma que va organitzar l’acte: fer arribar el ferrocarril a Andorra, allargant la línia de Puigcerdà fins a la Seu d’Urgell i el Principat pel costat espanyol, d’una banda, i la línia francesa fins a Canillo o Encamp amb un túnel des de l’Ospitalet.

Encara que va admetre que aquestes infraestructures “contribuirien a desenclavar el país, diversificarien les vies d’entrada i sortida i oferirien una alternativa més sostenible al transport per carretera”, el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Gerard Cadena, va altertar que aquests projectes serien molt costosos. “Requerien, d’entrada, un estudi sobre els costos d’execució i sobre l’explotació i rendibilitat posteriors”, va assenyalar Cadena, que va afegir que les línies de Puigcerdà i de Latour de Carol “necessiten, al seu torn, una forta inversió per ser competitives”.

Tot i que va defensar que fer arribar el ferrocarril “és un objectiu a llarg termini”, el president de la CEA va defensar que la millor solució al problema de mobilitat “en un horitzó més proper” és “garantir que l’eix principal del país –la carretera que va des de la fontera hispanoandorrana fins a la frontera francoandorrana– disposi de quatre carrils”. Aquest vial, segons Cadena, podria servir “com a plataforma per a un carril segregat de transport públic o per a un tramvia”.

A mitjà termini, va assegurar el president de la patronal, aquesta solució permetria connectar amb l’aeroport d’Andorra-la Seu, la qual cosa potenciaria “el polígon industrial de Montferrer com una zona logística multimodal. Pel nord, va suggerir Cadena, podria construir-se “una carretera nova” a la Solana del Pas de la Casa que permetés “arribar fins a l’Ospitalet” i enllacés amb “una zona logística inermodal” en aquesta zona. Aquesta carretera també podria ser una plataforma per al transport públic segregat per carretera i per a un transport per cable o tramvia”.

L’opció del ferrocarril va ser defensada amb vehemència per un dels promotors d’AndRail, Sebastià Mijares. “La infraestructura suposaria una inversió, però també un retorn econòmic”, va afirmar.

Per la seva banda, el coordinador de Rodalies Catalunya, Pere Macias, va assegurar que el tren és un mitjà de transport “molt competitiu”, però va aconsellar que, abans d’impulsar una infraestructura ferroviària al Principat, es tinguin molt clars els objectius que es volen assolir amb el projecte: “Què volem? Resoldre la congestió? Ser més resilients? El plantejament ha de ser rigorós.”

A part dels costos del projecte, els avantatges mediambientals del ferrocarril respecte d’altres mitjans de transport també van centrar bona part del debat. En la seva intervenció, la presidenta de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma), Patrícia Bragança, va argumentar que cal apostar pel ferrocarril perquè té “una gran capacitat de càrrega i fa ús de fonts d’energia no fòssils”. Pel que fa a l’impacte mediambiental de les obres de construcció de la infraestructura, Bragança va admetre que és “semblant al que pot tenir una carretera”, però va fer notar que la major capacitat i la reducció de les emissions que comporta el ferrocarril ho compensen. Un punt de vista que va compartir Adrià Ramírez, president de l’associació per a la promoció del Transport Públic: “En zones amb gran densitat de població és un element fonamental per a la descarbonització”.