Mama, per què no tinc pare?

Com és una família? Segurament, la primera imatge que es projecta als nostres cervells és el retrat d’un pare, una mare i els seus fills: la família tradicional, la de tota la vida. Una imatge que, avui en dia, podria semblar una mica reduccionista. L’Organització Mundial de la Salut defineix la família com el “conjunt de persones que conviuen sota el mateix sostre, organitzades en rols fixos (pare, mare, germans, etc.) amb vincles consanguinis o no, amb un mode d’existència econòmic i social comú, amb sentiments afectius que els uneixen i aglutinen”.

És indiscutible que existeixen moltíssims tipus de família: la que ens toca i la que escollim, la monoparental, la biparental, l’homoparental... totes elles diverses, però amb un denominador comú: l’amor i l’afecte que uneixen els qui la componen. Dels diferents patrons familiars és precisament del que tracta el conte L’Emma. La protagonista, que dona nom a l’obra, és una nena que només té mare i que va néixer fruit d’una inseminació in vitro. Segons narra el conte, la nena dubtava des de ben petita i es demanava per què no tenia pare. Un dia, la seva mare va decidir asseure’s a prendre el te amb ella i li va explicar tot allò que sempre havia volgut saber. I d’aquí va néixer el llibre.

L’obra té una clara vocació educativa i es dirigeix tant als nens i nenes com als adults. Als més petits els vol distreure mentre els educa en la diversitat i el respecte cap als diferents tipus de famílies. Als adults els vol recordar la necessitat de transmetre aquest missatge de respecte mentre eduquen els seus fills.

Les il·lustracions són de l’Urgell Mestre i el text l’han escrit la Roser Pubill i la Mònica Jarauta. És la vivència d’aquesta última la que inspira la història del conte. A la vida real, com al llibre, l’Emma és la seva filla, que va néixer gràcies a la ciència.

Les dades mostren que més del 15 per cent dels embarassos a Catalunya s’aconsegueixen amb assistència externa, i de fet, el percentatge augmenta en dones de més de 35 anys. Això es deu a molts motius i situacions personals. Una d’elles és la reducció de la fertilitat humana en els darrers anys, tal com apunten dades estadístiques del 2020. Les causes són diverses: l’augment progressiu de la contaminació, l’estrès que vivim amb el model de vida actual, la presència de substàncies químiques als aliments que consumim, i un llarg etcètera. També hi ha altres factors que porten algunes persones a recórrer a la ciència per tenir fills. N’hi ha que no tenen parella, però no per això volen renunciar a formar una família. D’altres, en canvi, potser són parelles del mateix sexe que volen tenir fills. Totes aquestes persones troben en la ciència la possibilitat de resoldre obstacles i que permet millorar la qualitat de vida de la nostra societat.

Ara bé, les autores del llibre asseguren que aquesta qualitat de vida millorarà si s’incorpora una obertura de la ment. Per això creuen que és fonamental oferir informació als fills basada en l’actualitat, i no pas fent servir l’arquetip tradicional de família. L’obra és el número cinc de la col·lecció Pessigolles d’Edicions Salòria i es presentarà el 4 de setembre a les 17.30 hores a la Fira del Llibre del Pirineu d’Organyà.