Polèmica incorporació

Govern 'fitxa' un afí a Ayuso com a cap de Salut Mental

El psiquiatre Carlos Mur de Víu va posar en marxa el triatge de malalts de Covid als geriàtrics de Madrid en la primera onada

Carlos Mur, a la dreta, amb Isabel Díaz Ayuso i Sergio López, un càrrec del PP a Fuenlabrada.PP

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El psiquiatre espanyol Carlos Mur de Víu és l’escollit pel ministeri de Salut per dirigir el servei de Salut Mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), segons ha pogut saber el Diari. Mur va ser director de Coordinació Sociosanitària de la conselleria de Sanitat de la comunitat autònoma de Madrid sota el govern d’Isabel Díaz Ayuso, una gestió que ha acabat a la justícia per la gran letalitat que hi va haver a les residències de gent gran de Madrid en la primera onada de la pandèmia de Covid-19. La presidenta va encarregar a aquest metge la posada en marxa d’un triatge a les 474 residències de gent gran de Madrid per tal d’evitar el col·lapse dels hospitals de la comunitat durant la primera onada de coronavirus el març de l’any passat. Mur i un grup de geriatres d’hospital van elaborar fins a quatre documents que van ser distribuïts a hospitals i residències de la regió espanyola.

Els protocols demanaven negar el trasllat a l’hospital a persones grans amb dependència, que són el gruix de la població que viu en aquestes llars. A la pràctica en molts casos es va produir un tap absolut entre mitjans de març i mitjans d’abril.

La presidenta madrilenya va cessar el que serà cap de Salut Mental del SAAS el maig del 2020 després que en només dos mesos uns 8.000 padrins morissin a les residències de gent gran d’aquesta comunitat autònoma, un 77% amb Covid-19. La fiscalia espanyola va obrir en el seu dia investigacions a una desena de geriàtrics per la seva actuació a l’inici de la pandèmia.

La direcció general que encapçalava Mur, que va ser designat per al càrrec el setembre de l’any 2019, és el departament sobre el qual recau la funció de desplegar actuacions conjuntes entre els centres sanitaris i socials, com és el cas de les residències.

COMPAREIXENÇA A MADRID

Mur, en la compareixença que va fer el febrer passat davant la comissió de l’Assemblea de Madrid que investigava el que va succeir als centres sociosanitaris de la comunitat, va explicar que es van elaborar fins a sis protocols o versions d’aquests documents i que s’havien consensuat i parlat amb el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz-Escudero, i el de Polítiques Socials, Alberto Reyero.

El psiquiatre de professió també va reconèixer que no es tractava d’“esborranys”, com va assegurar durant aquells mesos la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, sinó que eren protocols que pretenien donar “criteris homogenis” als directors de residències i hospitals davant d’una situació de “desastre sanitari”. No obstant això, Mur va assenyalar que no es tractava d’una “exclusió generalitzada” sinó que s’havia d’avaluar cada cas “de manera individual”.

En aquella compareixença parlamentària, l’exdirector de Coordinació Sociosanitària de la comunitat de Madrid va indicar que els protocols “van ser avalats per mi perquè en el dia a dia el cataclisme de tots els professionals era enorme i no volíem que pesés sobre les seves espatlles”.

També va reconèixer que no estava d’acord a aplicar com a element d’exclusió d’ingrés hospitalari l’índex Bartel, utilitzat per determinar si una persona per si mateixa pot realitzar certes tasques quotidianes.

Segons Mur es tractava de documents que volien establir quins pacients es podien beneficiar més dels recursos escassos. “Cal buscar el bé últim de qualsevol persona malalta. Aquests protocols eren recomanacions o línies generals que no obligaven a aplicació. Les societats mèdiques van valorar molt positivament els protocols. Es tracta d’establir quins pacients es poden beneficiar més dels recursos escassos”, va insistir en la compareixença.

Quan va destituir el que serà nou cap de Salut Mental, Díaz Ayuso va assenyalar que Mur “ha fet un gran treball a les residències de gent gran” i que “és una de les persones que més ha contribuït per frenar-hi la crisi”. Ho va fer en un tuit que acabava dient que “aquest canvi res té a veure amb el seu treball; estem renovant la Conselleria”.

PERFIL

Carlos Mur de Víu, Psiquiatre i futur cap de Salut Mental El futur cap del servei de Salut Mental del SAAS, del qual encara s’ha d’oficialitzar el seu càrrec, compta amb una dilatada carrera professional en què ha estat metge adjunt de psiquiatria a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid (2006-2009), coordinador assistencial a l’Oficina Regional de Salut Mental de la comunitat de Madrid (2010-2011), director gerent de l’Institut psiquiàtric de Leganés (2011-2014) i, des de setembre de 2014 a setembre de 2019 director gerent a l’Hospital Universitari de Fuenlabrada. Després del seu pas per la conselleria de Sanitat madrilenya, ha estat director de CAT-Barcelona. És llicencitat i doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Saragossa, especialista en psiquiatria i té altres graus i màsters en aquest camp.

tracking