La Mútua pateix la caiguda de les accions de Naturland

El valor de les accions de Camp­rabassa es desplomen. Cada any que passa el deteriorament és més important i aquells que van confiar en el funcionament del projecte pràcticament donen per perduda tota l’aportació que van fer en el seu moment.

És el cas de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria. La parapública de l’electricitat va acudir a l’ampliació de capital que es va efectuar el 2012 i va invertir 400.000 euros en títols. En la seva memòria de l’exercici del 2020 tancat, les xifres que apareixen pel que fa a la devaluació de les accions són esfereïdores. Els 400.000 euros s’han convertit en 94.000. Òbviament no ha estat una caiguda sobtada, sinó que va d’acord amb els problemes financers i els dubtes de futur que genera Naturland, que s’està convertint en un llast per a les finances comunals, però també per a aquells privats que van creure que la Rabassa podria seguir l’exemple de Caldea.

Pèrdues constants

La memòria de la companyia reflecteix la davallada des del 2012, quan va participar en l’ampliació de capital que havia de servir per obrir el parc d’animals. La Mútua va adquirir per 35 euros cada acció i un any després ja va poder comprovar que no havia estat una aposta encertada, ja que les accions van passar a tenir un valor de 25 euros, una reducció del 28%, un percentatge notable per a un sol exercici de Naturlandia, ara rebatejat com a Naturland. A dia d’avui les accions tenen un valor de 8,2 euros, en el supòsit que es trobin compradors.

Les xifres reflecteixen que la parapública laurediana ha perdut 306.765 euros en l’ecoparc –els títol tenen només un 24% del valor pel qual van ser adquirits– i que des de la inversió important que es va fer la devaluació de les accions ha estat d’un 76,6%.

Uns números vermells que queden diluïts dins dels resultats que ha obtingut la Mútua el 2020. És una empresa consolidada tot i que en la creació va generar molts dubtes a Sant Julià.

Naturland es va inaugurar el 2007 per dinamitzar la zona de les pistes d’esquí de fons de la Rabassa amb un enorme optimisme perquè es pensava que serviria perquè la parròquia deixés de ser un poble de pas i l’atractiu de l’ecoparc donaria vida als comerços i els hotels.

La inversió de la Mútua Elèctrica el 2012 corresponia a l’1,8% del capital de Camprabassa, segons s’explica en la mateixa memòria. El 2019 el “deteriorament” va ser de 32.000 euros, mentre que l’any passat es va situar en 24.000 euros.

Lògicament aquest impacte negatiu també ha afectat els particulars, tant aquells que va fer la inversió a l’inici com els pocs que va acudir a l’ampliació de capital. Es van posar a la venda títols per valor de 3,9 milions d’euros i només es van es van subscriure 1,9 milions, la resta se’ls va quedar el comú. A banda de l’elèctrica, tres bancs es van quedar 311.000 euros. Després d’aquella ampliació de capital, Camprabassa tenia un total de 288 accionistes.

TANCAR L'ECOPARC POSARIA EN PERILL EL COMÚ LAUREDIÀ

Redacció - Andorra la Vella El tancament de Naturland seria catastròfic per a la parròquia, ja que probablement provocaria una “fallida tècnica” del comú de Sant Julià. És una de les principals conclusions de l’informe que va encarregar la corporació per conèixer quin cost tindria liquidar la societat. El dilema no té fàcil solució: tancar pot ser fatal per a les finances públiques, mantenir el parc incrementa l’endeutament, que està a punt de superar el llindar marcat per llei. Els números de Camprabassa actualitzats a 31 de desembre del 2020 constaten que els actius no corrents que té actualment la societat s’eleven a 21,6 milions d’euros. Un cop posats a la venda, però, aquests actius perden molt de valor, de manera que la xifra es rebaixaria substancialment i es calcula que se’n podria obtenir 8,6 milions. La xifra seria insuficient per fer front al deute, que s’enfila fins als 19,1 milions. El valor net comptable dels actius que figura als llibres de la societat correspon a la capacitat de generar fluxos d’efectius futurs però no al seu valor de mercat. Es conclou que la possibilitat de generar ingressos dels actius no corrents a través de la venda és molt limitada, tant pel valor real com per la inexistència d’un mercat en què es puguin transmetre o per les limitacions inherents de la naturalesa o ubicació dels béns. Tot plegat obligaria el comú a fer-se càrrec dels deutes de la societat que no se sufraguessin amb la venda dels actius com a part avaladora de les operacions i tampoc podria recuperar els diners prestats.