Andorra podria arribar a tenir més de 87.000 habitants l'any 2031

El nombre de residents a Andorra creixerà un 12% i arribarà als 87.620 en els pròxims 10 anys. Això suposa que hi viuran unes 9.000 persones més que ara, segons dades de l’estudi Projecció Demogràfica de la Població d’Andorra (2021-2031) que va presentar ahir al matí Joaquim Recaño, investigador i professor titulat al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquesta investigació planteja tres escenaris de futur, un de baix, un de mitjà i un d’alt, essent el mitjà el més probable. En aquest sentit, la projecció més possible situa el nombre de residents al voltant dels 87.000, la més baixa cap als 83.000 i la més alta vora els 91.000.

Aquest increment en la població andorrana, però, no respondrà a un augment de la fecunditat al país, sinó que «el motor del creixement demogràfic serà la immigració», segons va asseverar Recaño. L'investigador va aclarir que aquest fet no és cap novetat, sinó que ha estat la tendència dels darrers anys, i va exposar que, d’aquí a una dècada, l’entrada d’immigrants al país serà d’entre 2.300 i 3.400 persones anuals. El demògraf va detallar que, actualment, el model andorrà de migracions és “circular” i es caracteritza per una elevada entrada i sortida de persones. Segons Recaño, aquest model canviarà i el nombre d’emigrants anirà a la baixa, degut a l’increment del dinamisme econòmic que es preveu per als pròxims anys.

FILL ÚNIC A EDAT TARDANA

Segons l’investigador, els habitants d’Andorra tenen menys fills que els de Catalunya i Espanya. Tal com va detallar, els nivells de fecunditat han anat registrant un descens continu des de l’any 2014, i actualment segueixen sent “baixos”. La previsió és que després de la pandèmia es “recuperin els nivells anteriors, però tampoc serà cap festa”, segons va aclarir Recaño, i no es recuperaran els números anteriors al 2010. En aquest sentit, el demògraf va apuntar que l’any 2030 se seguirà amb la tendència del fill únic i el calendari tardà dels naixements, que va atribuir, no només a aspectes econòmics, sinó a un canvi en l’estil de vida de les persones, que actualment s’uneixen més tard.

Pel que fa a la mortalitat, l’investigador va assegurar que la pandèmia no ha tingut un impacte significatiu, sinó que simplement ha “avançat la mort de les persones més velles”. Recaño va fer una valoració positiva de la taxa de mortalitat a Andorra, que té com a principal causa l’envelliment. Segons va exposar, la investigació preveu que la mortalitat evolucioni seguint el patró espanyol. En aquest sentit, s’espera que hi hagi un lleuger augment en l’esperança de vida, que el 2021 se situa a 80 anys (homes) i a 85,5 anys (dones), mentre que el 2030 serà de 82,5 anys (homes) i 87,2 (dones).

La previsió a deu anys vista és que la piràmide poblacional quedi dibuixada de la següent manera. El nombre de persones menors de 15 anys descendirà. En canvi, hi haurà més persones d’entre 15 i 64 anys, encara que la franja d’edat que experimentarà un major creixement és la de la població de més de 65 anys. Concretament, la projecció més raonable és que d’aquí a 10 anys hi hagi entre 6.000 i 7.000 individus més per sobre dels 65 anys.

METODOLOGIA

L’estudi s’ha realitzat a iniciativa del Grup de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació i en col·laboració amb el Departament d’Estadística del Govern d’Andorra. La metodologia emprada és el mètode de components, preveu tres escenaris (baix, mitjà i alt) i s’ha tingut en compte l’impacte conjuntural de la pandèmia en els indicadors. Les fonts que s’han emprat per realitzar la investigació han estat les aportades pel Departament d’Estadística, que Recaño va aprofita per felicitar degut a la “millora dels seus recomptes i registres vitals amb relació al passat”.