Denegada la vulneració de drets a l'acusat de l'atropellament mortal

El conductor que l’agost passat va atropellar mortalment un altre home a l’avinguda Tarragona de la capital després de mantenir amb la víctima una discussió per un incident de circulació va recórrer al Tribunal Constitucional contra una presumpta vulneració del dret a la llibertat. El recurrent instava l’Alt Tribunal que ordenés a la jurisdicció ordinària que se li substituís la presó provisional per una mesura d’arrest domiciliari amb control monitorat o bé la llibertat provisional prèvia prestació d’una fiança i amb l’entrega del passaport. El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs en concloure que “el recurs d’empara té una clara manca de contingut constitu­cional”.

L’1 de febrer el Tribunal de Corts va substituir la presó provisional de l’acusat que la Batllia va dictar després dels fets per l’arrest domiciliari però imposant-li una fiança de 150.000 euros i l’entrega del passaport. El recurrent va rebutjar la mesura per desproporcionada. En el recurs interposat al Constitucional argumenta que el pagament d’una fiança ha de ser a canvi de la llibertat provisional, no de l’arrest domiciliari, perquè la llei no preveu que aquesta mesura alternativa de privació de llibertat contingui altres condicionants. En resposta al recurs interposat al Constitucional, el Tribunal de Corts va apel·lar a la gravetat del presumpte delicte comès –que pot suposar fins a 16 anys de presó– i al risc de fugida del processat, que té la feina i la família a Barcelona i cap arrelament al país. Corts apunta que, a més, sent de nacionalitat espanyola, l’extradició seria impossible si tornés al lloc de residència. En l’argumentació que conté el recurs es defensa que la imposició d’una fiança era “una mesura necessària per reforçar la mesura substitutiva de la presó provisional i garantir que el processat no aprofités la situació d’arrest, tot i el control monitorat, per sostreure’s a l’acció de la justícia”.

El Constitucional resol que les decisions de la Batllia i el Tribunal de Corts amb relació a les mesures de substitució de la presó provisional són proporcionades i que “no es pot considerar que arribin a conclusions que puguin ser considerades il·lògiques, arbitràries o absurdes” quan raonen el perquè de les decisions preses. Sobre la discussió amb relació a la fiança, sosté que el Tribunal de Corts “sens dubte ha tingut present les quantitats fixades per a supòsits semblants”.